Huacas y canales: la persistencia de la infraestructura prehispánica en la forma actual del valle del río Rímac
Aquest treball analitza la persistència de les huacas i canals prehispànics en la configuració urbana contemporània de la vall del riu Rímac, amb l’objectiu d’evidenciar el seu impacte estructural en la forma i evolució del territori. Es parteix de la hipòtesi que aquests vestigis ancestrals no han...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/444328 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/444328 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | City planning -- Peru -- Lima Archaeological sites -- Peru -- Lima Huacas Lima Canales prehispánicos Morfología urbana Palimpsesto Urbanisme -- Perú -- Lima Jaciments arqueològics -- Perú --Lima Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Sumario: | Aquest treball analitza la persistència de les huacas i canals prehispànics en la configuració urbana contemporània de la vall del riu Rímac, amb l’objectiu d’evidenciar el seu impacte estructural en la forma i evolució del territori. Es parteix de la hipòtesi que aquests vestigis ancestrals no han estat completament absorbits per la ciutat moderna, sinó que sobreviuen com a elements estructurants, delimitadors o generadors de buits dins del teixit urbà. La seva permanència s’explica per una combinació de factors: el seu valor patrimonial i simbòlic, la seva funció original com a suport hídric, la seva materialitat resistent i la limitada implementació de propostes per a la seva plena integració en els plans urbans. La recerca adopta una metodologia multiescalar que abasta tres nivells d’anàlisi. En primer lloc, Lima Metropolitana i el Callao, on es reconeixen patrons amplis d’ocupació i superposició històrica. En segon lloc, la vall del riu Rímac com a unitat territorial específica, en la qual s’identifiquen empremtes prehispàniques que encara condicionen traçats viaris, usos del sòl i morfologies de barri. Finalment, un estudi de cas centrat en la huaca Mangomarca, situada a San Juan de Lurigancho, permet aprofundir en la interacció entre un jaciment arqueològic i el seu entorn urbà immediat. El terme huaca, provinent del quechua, designa allò que és sagrat o venerat, i pot referir-se tant a construccions com a objectes. En el context urbà limeño, moltes huacas encara operen com a fites del paisatge, organitzadors espacials o vores no edificades. Aquesta recerca demostra que la ciutat de Lima es configura com un palimpsest territorial en què les empremtes prehispàniques continuen actives, influint en el seu desenvolupament morfològic, funcional i simbòlic. |
|---|