Bases didáctico-curriculares para la enseñanza y el aprendizaje de la argumentación oral en la educación media
La present recerca integra tres camps d’estudi -la didàctica de la llengua, la de les ciències, i el currículum- articulats en un interès comparatiu internacional mitjançant el qual establim un conjunt de bases didàctic-curriculars per a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’argumentació oral en l’eta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670150 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670150 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Currículum Curriculum Oralitat Oralidad Orality Argumentació Argumentación Argumentation Ciències Socials 371 |
| Sumario: | La present recerca integra tres camps d’estudi -la didàctica de la llengua, la de les ciències, i el currículum- articulats en un interès comparatiu internacional mitjançant el qual establim un conjunt de bases didàctic-curriculars per a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’argumentació oral en l’etapa mitjana d’escolaritat. Aquest objectiu guanya especificitat en la següent pregunta: quin és el lloc de l’argumentació oral en les àrees de llengua i ciències naturals durant l’etapa d’educació mitjana? Per a respondre a aquesta qüestió l’estudi es divideix en tres etapes corresponents a tres objectius de treball: el primer d’ells, de tall descriptiu, esbossa els camps teòrics que s’interconnecten per a emmarcar la recerca (àmbits curricular i didàctic). En segon lloc, avancem un estudi comparatiu entre els dissenys curriculars de Colòmbia i Espanya (aquest últim constituït per un conjunt que integra les disposicions de l’Estat i les de la Comunitat Autònoma de Catalunya) per a derivar un panorama contrastat del lloc allí ocupat per l’argumentació oral en l’etapa d’educació mitjana. Per a aconseguir-ho, implementem una anàlisi orientada per quatre paràmetres inspirats, al seu torn, en l’esquema comparatiu de Fittipaldi (2013) i l’adaptació del qual ens porta a identificar, en cada disseny: 1) organització del cicle mitjà d’escolaritat; 2) estructuració de l’àrea de llengua i concepció d’argumentació oral; 3) objectius, continguts i progressions de l’aprenentatge argumentatiu oral en l’àrea de llengua; i 4) objectius, continguts i progressions de l’aprenentatge argumentatiu en l’àrea de ciències naturals. En tercer i últim lloc, la recerca integra un interès transformador mitjançant el qual es busca posar en relació els plans didàctic i curricular per a oferir una síntesi útil a l’establiment del lloc que l’argumentació oral ha d’ocupar en el cicle i en les àrees objecte d’estudi. A partir d’aquestes tres etapes desenvolupem la present tesi doctoral, l’estructura de la qual s’ordena en 6 capítols, i entre les aportacions dels quals poden destacar-se: 1) el reconeixement de les dimensions sociocultural, semiòtica, discursiu-textual, ètica i epistémica, com a rutes didàctiques implicades en l’aprenentatge de l’argumentació oral; i 2) l’establiment de les bases didàctic-curriculars on el lloc escolar de l’argumentació oral opera com a codi cultural; com a confluència de codis; com a interacció multimodal; com a procés legitimador de discursos, creences i pràctiques; com a objecte de producció i recepció; i com a mecanisme epistemològic. |
|---|