La Veu de les famílies en el sistema educatiu
Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l'escola des d'una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d'incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és re...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:201505 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/201505 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Famílies Família i escola Educació |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l'escola des d'una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d'incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és respecte la naturalesa i els efectes d'aquesta capacitat de veu, interrogant si es tracta d'un moviment col·lectiu per a la millora del dret a l'educació o bé respon a interessos particulars de replegament de classe, més propis d'una estratègia de clausura. Finalment s'observen els efectes de l'acció col·lectiva de les famílies en termes d'equitat educativa. Les tres dimensions d'anàlisi de la tesi són: la política, la comunitària i la de classe. En el nivell polític la tesi s'interroga sobre la crisi de la democràcia i la forma com el paradigma neoliberal ha marcat les polítiques educatives orientant-les al mercat. En l'àmbit comunitari es centra en la dificultat per a construir vincles estables en el context contemporani on l'anhel de comunitat és l'anvers de l'individualisme. En l'àmbit de l'estructura de classes revisa des d'autors clàssics de la reproducció cultural fins als autors contemporanis que estudien les desigualtats educatives, incorporant la dimensió expressiva i les expectatives familiars en l'educació, i posa l'accent en els comportaments parentals de les classes mitjanes i la manera com aquests interactuen amb el mercat educatiu. El context on s'inscriu la recerca arrenca el 15M de 2011 moment en que eclosiona la indignació ciutadana per anys sostinguts de crisi econòmica, de desgast de la democràcia per la crisi de les institucions, i de desafecció respecte un sistema que ja no garanteix uns serveis públics bàsics amb qualitat. L'onada de repolitització ciutadana arribarà als moviments de famílies en educació, que es sumaran a les marees ciutadanes protestant contra les retallades i exigint una educació pública de qualitat. Els resultats es basen en una etnografia realitzada durant el curs 2015-16 al barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats evidencien que els moviments de famílies estan formats majoritàriament per persones de classe mitjana autòctona amb elevat capital cultural i que hi ha una clara contradicció interna entre la mobilització pel bé comú i la mobilització per l'interès particular, que coincideix amb l'interès de classe. Es confirma que avui a Barcelona aquestes famílies estan apoderades i tenen una gran capacitat de veu; l'adminsitració educativa les té en compte en moments crítics però no les incorpora encara com a subjectes de ple dret en les estructures de governança. Es confirma que el valor específic de l'acció col·lectiva de les famílies en educació és el de la vertebració comunitària, sobretot per la tasca de les Ampes i les coordinadores. Es teixeixen uns vincles que es basen en el compromís en allò comú però que es fonamenten en la manera particular com cada mare i cada pare es compromet amb l'educació dels propis fills. Uns llaços que són especialment forts perquè tenen la particularitat de situar-se en la intersecció entre l'esfera privada, íntima, i l'esfera pública, sostenint una base social implicada que quan cal, quan s'indigna, s'activa i salta a l'arena pública fent-se sentir. La nota negativa és la feble aportació en termes d'equitat que assoleixen els moviments , que des del seu posicionament discursiu han posat el combat contra la segregació a l'agenda, però difícilment han pogut compensar les opcions de tria de les famílies de classe mitjana que configuren un mercat educatiu polaritzat front el qual s'hauria d'actuar amb fermesa des de les administracions. |
|---|