Aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal a l'organització. Plantejament d’un nou itinerari d’investigació per a l’Aprenentatge Organitzatiu
Aquesta tesi planteja un nou itinerari d’investigació per a l’aprenentatge a les organitzacions. Per fer-ho, proposa un nou model teòric que s’articula a partir de tres elements: aprenentatge organitzatiu, aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal. El disseny metodològic del projecte s’ha es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/125862 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/125862 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aprenentatge entre iguals Aprenentatge organitzatiu Aprenentatge informal Ciències de la Salut 316 |
| Sumario: | Aquesta tesi planteja un nou itinerari d’investigació per a l’aprenentatge a les organitzacions. Per fer-ho, proposa un nou model teòric que s’articula a partir de tres elements: aprenentatge organitzatiu, aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal. El disseny metodològic del projecte s’ha estructurat entorn la idea de recollir i analitzar relats de persones, en què expliquen la seva experiència de socialització i aprenentatge en una organització; interpretar la narració que fan del propi aprenentatge, de l’aprenentatge institucional i del valor que atribueixen, en aquest procés, a la interacció no formal amb altres persones identificades com a iguals. És per aquest motiu que la proposta metodològica s’ha basat en l’observació participant, acompanyada d’entrevistes semi-estructurades. Mitjançant la tècnica etnogràfica, s’ha realitzat una immersió de nou mesos en un servei mèdic d’una organització sanitària de nivell II. A partir del treball de camp i del procés analític dels diferents registres recollits -registres d’observació, converses informals i entrevistes transcrites-, es desenvolupen sis línies de resultats: a) tendència a formalitzar per part de l’organització, b) predomini d’un discurs de cientificitat, c) caracterització contextual de la informalitat, d) conformació dinàmica de la igualtat, e) descripció de les transicions de rol i, f) pràctiques de legitimació. Com a principals conclusions destaquem: a) En la construcció de la igualtat a l’àmbit laboral es mobilitzen diferents marques de posició, que la doten de dinamisme contextual. b) No existeixen dues organitzacions, la formal i la informal, sinó que existeix un únic sistema de descodificació que és el que permet atribuir els diferents graus de formalitat que es van succeint i encavalcant en una organització. c) Les eines de mesura de l’aprenentatge organitzatiu són encara molt rudimentàries, amb poca capacitat per recollir els aprenentatges de tipus tàcit, implícit i clarament contextualitzats. d) El fet que la formalització sigui una pràctica de legitimació dificulta el reconeixement del valor dels aprenentatges informals. Malgrat aquesta manca de valor explícit associat, es detecta un clar predomini dels professionals per vincular-se i participar en activitats i contextos que afavoreixen l’aprenentatge informal, sovint associats a coneixements implícits. e) La igualtat i la proximitat de rol, afavoreixen la producció d’interaccions, idees, discussions, intercanvis, en contextos tant formals com informals. |
|---|