Estudi dels factors prenatals predictius d'anomalies del neurodesenvolupament en cardiopaties congènites
INTRODUCCIÓ El pronòstic vital dels pacients amb cardiopaties congènites (CC) ha millorat significativament en els darrers anys, fet que ha focalitzat als professionals en la morbiditat associada. Estudis de neuroimatge han demostrat que els nens amb CC tenen una incidència incrementada de lesions c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672005 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672005 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cardiopaties congènites Cardiopatías congénitas Congenital heart disease Ressonància magnètica Resonáncia magnética Magnetic ressonance imaging Neurodesenvolupament Neurodesarrollo Neurodevelopment Ciències de la Salut 618 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ El pronòstic vital dels pacients amb cardiopaties congènites (CC) ha millorat significativament en els darrers anys, fet que ha focalitzat als professionals en la morbiditat associada. Estudis de neuroimatge han demostrat que els nens amb CC tenen una incidència incrementada de lesions cerebrals i retràs maduratiu que podrien originar-se durant la vida intra-uterina. Per altra banda, es coneix que fins a un 50% dels nens amb una cardiopatia congènita presentaran al llarg de la infància dèficits en alguna de les àrees del desenvolupament neurològic. Existeix evidència que relaciona l’origen de l’afectació materna i fetal en la preeclàmpsia amb l’alteració de la invasió trofoblàstica i la posterior hipòxia tissular placentària. En aquest context augmenten els factors antiangiogènics com sFlt i disminueixen els proangiogènics com PlGF. Diversos estudis relacionen les cardiopaties congènites amb complicacions pròpies de l’embaràs en un entorn d’insuficiència placentària. Es coneix que els fetus amb CC tenen una incidència de baix pes al néixer corregit per gènere i setmanes de gestació superior als fetus sans. OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta tesis doctoral és establir la presència d’alteracions neurològiques prenatals mitjançant tècniques d’imatge i determinar la implicació de la funció placentària en el desenvolupament neurològic en nens amb diferents tipus de CC. MÈTODES Es tracta d’un estudi prospectiu multicèntric. Les dades obtingudes es van comparar entre nens sans i afectes de CC així com entre grups de cardiopatia. Per a la classificació dels subgrups es va decidir classificar els tipus de cardiopatia segons els sis diagnòstics més freqüents del tipus moderat-sever: Transposició de Grans Vasos (TGV), Tetralogia de Fallot, Hipoplasia de Cavitats Esquerres (HCE), Defectes septals (DS), Obstruccions aòrtiques (OA) i un últim grup de cardiopaties diverses (Altres). Es van separar també els casos segons una classificació funcional utilitzada prèviament en estudis del nostre grup: cardiopaties valvulars, conotruncals i obstrucció del tracte de sortida esquerre. Al grup cas, 179 mares embarassades de fetus amb CC moderades o severes. Paral·lelament es van reclutar 138 gestants control portadores de fetus sans. RESULTATS Es va registrar un augment significatiu de les complicacions de l’embaràs d’origen placentari en el conjunt de casos amb CC comparats amb els controls. Els resultats de l’estudi de les mesures cefàliques i cerebrals entre cardiopaties i controls a través de RM eren congruents amb la literatura en que la mida cefàlica dels nascuts amb CC és inferior a la dels nens sans en el conjunt de CC10. El grup de HCE tenia les biometries més petites. En sang materna, es van trobar nivells de PlGF inferiors en el grup de CC. Entre ells, els afectats per Fallot presentava el nivell més baix, en canvi, el ràtio de factors angiogènics sFlt-1/PlGF era significativament superior als casos que als controls i el grup Fallot presentava de nou el ràtio més alt. En l’estudi de correlacions, el valor de sFlt-1 i del ràtio sFlt-1/PlGF en sang materna era inversament proporcional al pes al néixer i al perímetre cefàlic. Els resultats del nostre estudi mostren que el desenvolupament neuroconductual dels nens amb CC valorat als dos anys de vida mitjançant l’escala de Bayley-III és similar a la mitjana poblacional. No hi ha diferències entre grups de cardiopaties. CONCLUSIONS Existeixen diferències en les proves d’imatge prenatals en CC comparades amb controls així com en l’embaràs amb CC s’observa un augment dels factors antiangiogènics en sang materna i una disminució dels proangiogènics. En la nostra cohort, no podem relacionar aquests canvis amb un pitjor neurodesenvolupament postnatal. |
|---|