Study of epidermal growth factor receptor (EGFR) and embryo development of prepubertal goat oocytes in vitro matured with meiotic inhibitors and oocyte-secreted factors

La maduració in vitro dels oòcits (IVM) és un factor limitant per a la producció d'embrions in vitro (IVEP), ja que afecta negativament la capacitat dels oòcits per desenvolupar embrions. L'objectiu d'aquest estudi era analitzar el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) co...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ferrer Roda, Mònica
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:305425
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/305425
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Oòcit
Oocyte
Ovocito
Embrió
Embryo
Embrión
Maduració in vitro
In vitro maturation
Maduración in vitro
Ciències Experimentals
Descripción
Sumario:La maduració in vitro dels oòcits (IVM) és un factor limitant per a la producció d'embrions in vitro (IVEP), ja que afecta negativament la capacitat dels oòcits per desenvolupar embrions. L'objectiu d'aquest estudi era analitzar el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) com a marcador de competència en oòcits de cabres prepuberals, i promoure l'expressió d'aquesta proteïna durant la IVM per millorar la competència dels oòcits per al desenvolupament embrionari. Es van utilitzar dues estratègies d'IVM: (1) atenuar la represa meiòtica espontània amb inhibidors meiòtics en un sistema d'IVM bifàsic (CAPA-IVM) i (2) promoure l'adquisició de competència mitjançant l'addició dels factors secretats per l'oòcit BMP15 i GDF9. En el primer estudi, vam quantificar l'expressió d'EGFR en oòcits de cabres i ovelles prepuberals obtinguts de fol·licles petits (<3 mm, SF) i grans (≥3 mm, LF). Es va quantificar l'EGFR en les cèl·lules del cúmul (CC) mitjançant western blotting i en els oòcits per immunofluorescència. En ambdues espècies, l'expressió d'EGFR en CC i oòcits va ser més elevada en LF que en SF. Això suggereix que l'expressió d'EGFR augmenta amb la mida del fol·licle i està relacionada amb la competència de desenvolupament dels oòcits. En el segon estudi, vam avaluar l'efecte del CAPA-IVM sobre la competència dels oòcits de cabra prepuberals obtinguts de SF i LF. En el primer experiment, els oòcits es van cultivar durant 6 hores en pre-IVM amb 200 nM de pèptid natriurètic tipus C (CNP) i 10 nM d'estradiol com a inhibidors meiòtics. Els resultats van mostrar que la taxa de vesícula germinal (GV) era més alta en els grups CNP que en el grup control (69% vs 28% en SF i 67% vs 31% en LF). En el segon experiment, els oòcits es van cultivar amb IVM convencional (c-IVM) o CAPA-IVM (pre-IVM + c-IVM) i es van avaluar l'expressió de la proteïna EGFR, les espècies reactives d'oxigen intra-oocitàries (ROS) i el desenvolupament de blastocists. En LF, l'expressió d'EGFR i els nivells de ROS intra-oocitaris van ser millors després de CAPA-IVM, però aquestes diferències no es van observar en SF. La taxa de blastocists va ser similar en SF (3,7% vs 2,6%) i LF (8,3% vs 2,5%). En resum, CAPA-IVM va millorar l'expressió d'EGFR i la capacitat antioxidant en oòcits de LF, però els oòcits de SF eren massa immadurs per beneficiar-se'n. En el tercer estudi, es va avaluar l'efecte d'afegir BMP15 i GDF9 al medi d'IVM dels oòcits de cabres prepuberals. Els complexos cúmul-oòcit (COCs) es van madurar in vitro en absència (grup control) o en presència de 100 ng/mL de BMP15, GDF9 o ambdós. Per avaluar la comunicació cúmul-oòcit, es va determinar la densitat de les projeccions transzonals (TZP) a 0 h, 6 h, 12 h i 24 h d'IVM. Després de la IVM, es van mesurar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul i l'activitat mitocondrial. Finalment, es va avaluar la producció de blastocists després de l'activació partenogenètica (PA) i la fecundació in vitro (FIV). L'addició de BMP15 va augmentar la densitat de TZP durant les primeres 6 hores i va millorar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul, l'activitat mitocondrial i la producció de blastocists després de PA (15,5% vs 6,3%) en comparació amb el control. No es van observar diferències en la producció de blastocists després de FIV. La suplementació amb GDF9, amb o sense BMP15, no va millorar cap paràmetre. En conclusió, l'addició de BMP15 al medi d'IVM, però no de GDF9 ni la CAPA-IVM, millora la maduració citoplasmàtica i la producció de blastocists en ovocits de cabres prepuberals.

Similares en LA Referencia