Sever de Barcelona en la primera hagiografia reformada.
En aquest article es compara el relat del bisbe sant Sever de Barcelona que circulava en el període medieval, en concret, la vida que s’imprimí en el Flos sanctorum català (1524), amb el relat del sant que proposaren els primers hagiògrafs catalans postridentins: el jesuïta Pere Gil (1600 ca.) i el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Repositorio: | RIUCV. Repositorio de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:riucv.ucv.es:20.500.12466/1625 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.12466/1625 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Flos Sanctorum Hagiografia reformada Contrareforma Reformed hagiography Counter-Reformation 5506.21 Historia de las Religiones |
| Sumario: | En aquest article es compara el relat del bisbe sant Sever de Barcelona que circulava en el període medieval, en concret, la vida que s’imprimí en el Flos sanctorum català (1524), amb el relat del sant que proposaren els primers hagiògrafs catalans postridentins: el jesuïta Pere Gil (1600 ca.) i el dominic Antoni Vicenç Domènec (1602). Tots dos autors volgueren esmenar les notícies que s’havien popularitzat respecte del bisbe català, com ara que era teixidor de lli, que tenia família o que la seua elecció com a bisbe havia estat per designació divina, episodis que, en realitat, eren propis de la vida del bisbe sant Sever de Ravenna. Els primers hagiògrafs catalans moderns intentaren aportar historicitat i autoritat al nou relat, però hagueren d’enfrontar-se a informacions dubtoses i contradictòries sobre l’existència del sant bisbe. Serà interessant, doncs, veure les estratègies metodològiques i discursives que aplicaren per tal de justificar quines dades acceptaven com a vàlides i com les articulaven per construir la nova identitat del sant patró. Tanmateix, comprovarem que la tasca no fou senzilla, i que la imatge medieval perseverà arrelada en els devots al llarg dels segles. |
|---|