Miositis associada a càncer: estratègies de cribratge i caracterització immunogenòmica
Les miopaties inflamatòries idiopàtiques (MII) constitueixen un grup heterogeni de malalties autoimmunitàries que es caracteritzen per afectació muscular proximal i afectació cutània, tot i que també poden presentar afectació pulmonar, cardíaca, articular i intestinal. Així mateix, hi ha una clara i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693083 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693083 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dermatomiositis Dermatomyositis Càncer Cancer Cáncer Cribratge Screening Cribado Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Les miopaties inflamatòries idiopàtiques (MII) constitueixen un grup heterogeni de malalties autoimmunitàries que es caracteritzen per afectació muscular proximal i afectació cutània, tot i que també poden presentar afectació pulmonar, cardíaca, articular i intestinal. Així mateix, hi ha una clara i ben reconeguda associació amb el càncer que fa que el cribratge de neoplàsia estigui justificat. Tot i que recentment s’han publicat unes guies internacionals de cribratge de càncer en malalts amb miositis, l’estratègia de cribratge a dia d’avui varia de centre a centre. Tanmateix el motiu d’aquesta associació o els mecanismes implicats tampoc són ara per ara ben coneguts. L’objectiu d’aquest treball és estudiar la fiabilitat de la 18FDG-PET/TC com a eina de cribratge de neoplàsia oculta en els pacients amb MII i caracteritzar, des del punt de vista immunogenòmic, els tumors dels pacients diagnosticats de miositis associada a càncer (CAM) per tal de posar una mica de llum a la fisiopatologia d’aquests dos processos immunològicament relacionats però al mateix temps tant distants. El primer estudi, retrospectiu i observacional, es va realitzar en una cohort de 131 pacients diagnosticats de MII (excloent les IBM) utilitzant la 18FDG-PET/TC com a prova de cribratge de neoplàsia oculta. D’acord amb l’estratificació del risc realitzada prèviament segons criteris clínics i serològics, 77 pacients van ser sotmesos a una 18FDG-PET/TC, el rendiment del qual va produir una àrea sota la corba ROC de 0,87 (0,73-0,97) per al diagnòstic de CAM. La resta de pacients que no van ser sotmesos al cribratge no van desenvolupar càncer després d'un seguiment mitjà de 3,3 anys (1,7-6,7). Al segon estudi es van seleccionar 8 pacients diagnosticats de CAM (fenotip DM) per a la presa de mostres de tumor, pell, múscul i sang perifèrica per a la caracterització immunogenòmica. La combinació de dades genòmiques, transcriptòmiques i d'immunofenotipatge obtingudes sembla indicar que la patogènesi del càncer associat a les miositis comença amb la aparició d’alteracions genètiques en gens tumorals que codifiquen per les proteïnes contra les quals es produeixen els autoanticossos propis de les miositis, fomentant posteriorment, una resposta immunitària creuada contra els antígens nadius trobats a la pell i el múscul. Així, podem concloure que la 18FDG-PET/TC és una eina útil i fiable com a cribratge de neoplàsia oculta en pacients diagnosticats de MII. Centrant-nos en les CAM, els tumors d’aquests pacients presenten alteracions genètiques -mutacions o pèrdua de heterozigositat (LOH)- en gens que codifiquen per les proteïnes antigèniques responsables dels autoanticossos trobats en aquestes malalties. Aquestes troballes podrien ser claus a l’hora d’entendre la patogènesi d’aquestes síndromes paraneoplàstiques. |
|---|