Les violences de genre. Analyse comparative des pratiques judiciaires et médiatiques En France et en Espagne
Aquesta tesi pretén millorar el coneixement i la comprensió de les violències de gènere. Més concretament, està lligada a comprendre com la seva presa de consciència ha emergit dins l’esfera política sota l’impuls del feminisme d’estat espanyol i com les institucions estatals franceses i espanyoles...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2013 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/129272 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/129272 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Violència de genere Justísia penal Mediatització Ciències Socials 316 |
| Resumo: | Aquesta tesi pretén millorar el coneixement i la comprensió de les violències de gènere. Més concretament, està lligada a comprendre com la seva presa de consciència ha emergit dins l’esfera política sota l’impuls del feminisme d’estat espanyol i com les institucions estatals franceses i espanyoles han enfrontat la problemàtica i han traduït legislativament aquest problema social. L’anàlisi d’aquests dos contextos (nacionals, regionals i locals) permet de posar èmfasi en l’evolució de practiques jurídiques i mediàtiques a diferents escales. Aquest estudi comparatiu mostra les repercussions financeres, sanitàries i socials i fent especial atenció a l’interès de la intervenció de l’estat dins la lluita contra la violència exercida en contra de les dones en el si de la parella.Tanmateix, aquest problema social no ha pas aparegut de la mateixa manera a Franca i a Espanya. Diversos factors permeten explicar la seva posada en escena dins l’agenda política espanyola : el context geopolític, la debilitat de les polítiques familiars, la capacitat mobilitzadora del feminisme d’Estat i la seva mediatització. Després d’haver presentat l’evolució legislativa de les violències exercides sobre les dones dins el si de la parella en ambdós països, aquesta recerca aporta una lectura explicativa i comparativa del funcionament de la justícia davant aquestes situacions de violència estudiant les practiques dels tribunals de Bordeus i Barcelona entre els anys 2003 i 2009. Per últim, mostra un retrat contrastat de dues nacions on el reflex mediàtic de l’acció política descobreix dos models ben diferents. En aquest sentit presenta el rol dels missatges emesos per les campanyes de comunicació governamentals de la lluita contra la violència exercida sobre les dones i el de les “línies” editorials dels “informatius d’informació regional en matèria de tractament” de la violència de gènere. Així doncs, l’estudi d’aquestes pràctiques revela la influència d’una política social sobre la taxa de denúncies i el perfil dels condemnats. |
|---|