L'arqueologia del paisatge aplicada a l'estudi dels espais altimontans

Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d'un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l�...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Colominas, Lídia|||0000-0001-6838-5814, Carbonell-Puigventós, Arnau|||0000-0003-4993-0295, Pescini, Valentina|||0000-0001-7008-6178, Mayoral, Alfredo|||0000-0002-3003-6018, Gallego Valle, Abel|||0000-0002-0023-2982, Garcia Molsosa, Arnau|||0000-0001-5416-2986, Orengo, Hèctor Aleix|||0000-0002-9385-2370, Palet-Martínez, Josep-Maria|||0000-0003-0166-8160
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:285975
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/285975
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/tda.128
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Alta muntanya
Pirineu oriental
Arqueologia ambiental
Mètodes d'excavació
Pastoralisme
High mountains
Eastern Pyrenees
Environmental archaeology
Archaeological survey
Pastoralism
Alta montaña
Pirineo oriental
Arqueología ambiental
Métodos de excavación
Pastoralismo
Descripción
Sumario:Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d'un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l'ocupació humana en aquestes àrees de muntanya des del neolític fins als nostres dies. L'obtenció d'informació en aquests espais requereix, però, una metodologia específica, centrada en l'estudi del paisatge. En aquest sentit, en el present article es mostra la metodologia que utilitza el Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) a l'hora d'investigar l'ocupació humana en zones de muntanya del Pirineu oriental situades entre els 1.800 i els 2.800 m s. n. m., més concretament a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). S'hi discuteixen les estratègies de prospecció i de mostreig, així com els enfocaments paleoambientals que s'hi utilitzen. L'aplicació d'aquesta metodologia interdisciplinària ha permès documentar paisatges humanitzats des d'antic, difícils d'imaginar fa només algunes dècades.