Arqueologia dels paisatges culturals al Pirineu oriental. Entre la plana de la Cerdanya i l'alta muntanya.
Aquesta tesi doctoral investiga els paisatges culturals dels Pirineus orientals, centrant-se entre les àrees d'alta muntanya i la plana de la Cerdanya. L'objectiu principal és caracteritzar els patrons diacrònics d'ocupació i explotació dins d'aquests paisatges, posant èmfasi en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692710 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692710 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueologia del paisatge Sistema d'Informació geogràfic Arqueologia d'alta muntanya Arqueología del paisaje Arqueología de alta montaña Landscape archaeology Geographic information system High mountain archaeology Arts i humanitats 00 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral investiga els paisatges culturals dels Pirineus orientals, centrant-se entre les àrees d'alta muntanya i la plana de la Cerdanya. L'objectiu principal és caracteritzar els patrons diacrònics d'ocupació i explotació dins d'aquests paisatges, posant èmfasi en com les activitats pastorals van modelar i els van configurar com a paisatges culturals. En un punt central d'aquest estudi recau la ciutat romana de Iulia Libica, que serveix com a lent per explorar la seva influència a l'organització territorial i la transformació del paisatge durant època romana. La investigació empra un enfocament interdisciplinari que integra l'arqueologia, l'arqueomorfologia i els estudis paleoambientals. S'han utilitzat eines tecnològiques avançades com els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), els Models Digitals d'Elevació (MDE) d'alta resolució, fotogrametria basada en drons i modelització de les datacions radiocarbòniques per fer anàlisis espacials detallades i reconstruir les dinàmiques del paisatge a través de múltiples escales temporals. L'estudi ha documentat 240 estructures arqueològiques relacionades amb ocupacions ramaderes: cabanes de pedra seca i tancats, així com assentaments construïts per murs de pedra seca, que presenten múltiples fases d'ocupació i una conservació excel·lent. Aquestes troballes subratllen la importància diacrònica d'aquestes regions d’alta muntanya com a paisatges culturals dinàmics. Els resultats demostren una continuïtat notable de l'ocupació humana i de l'ús dels espais des del Neolític fins al període medieval, subratllant el paper integral que aquests paisatges van exercir en les estratègies regionals de subsistència. Aquesta investigació no només millora la comprensió acadèmica de l'arqueologia d'alta muntanya, sinó que també serveix com a recurs crític per a la preservació del patrimoni cultural i la promoció de pràctiques de desenvolupament sostenible a aquestes regions. |
|---|