| Sumario: | Aquest treball estudia tres recursos lingüístics que forneixen la cohesió textual:Els temps del verb i les seves formes aspectuals, La Referència de Persona i els Connectors,amb l' objectiu general de mostrar, quins d'aquests recursos apareixen a les diferents edats de la mostra de subjectes que hem seleccionat. METODOLOGIA GENERAL PARTICIPANTS Una població integrada per deu subjectes de cada edat : 3,5,7,9,11 i 13,20 i 72 anys ( mitjana) MATERIAL Dues històries gràfiques que els subjectes han d'explicar. La història gràfica A, consta de sis vinyetes, i la història gràfica B de 7 vinyetes. PROCEDIMENT Entrevistes individuals . En primer lloc es presentava la història A ordenada i tot seguit la B . La consigna utilitzada era : "Ara et mostraré una història amb imatges i tu m'has d' explicar el que hi veus. Tens tot el temps que vulguis per mirar les imatges. Quan estiguis a punt ja pots començar". Les narracions gravades amb video i transcrites i codificades amb el format CHAT del CHILDES PROJECT ( Mc. Whinney ,1994 ). RESULTATS 1r.-El context narratiu (la consigna donada, i el coneixement compartit entre el parlant i el receptor ) influeix en la utilització de les formes verbals de present o de passat, segons com s'interpretin les imatges ;en les formes lingüístiques per marcar la referència de persona,( presentació i manteniment) dels personatges a la narració i en les funcions sintàctiques de Subjecte o Objecte segons quina sigui la seva rellevància a la narració ; les formes nul·les del verb les quals predominen a la fase de presentació per la influència de la consigna i del coneixement compartit entre narrador i experimentador; en la utilització específica dels connectors per comprendre les relacions entre diferents esdeveniments de la narració,- continuïtat, oposició - i les diferents imatges de cada una de les històries. 2n- L'edat és un indicador dels canvis en la utilització dels mecanismes cohesius estudiats. :En els grups de 3 i 5 anys, les formes aspectuals del verb són les més senzilles, (imperfectives). Els grups de 7 i 9 anys i de 11 i 14 anys, utilitzen les dues formes aspectuals i els grups d'adults les formes aspectuals més complexes (perifràstiques). Per assenyalar la referència de persona, les formes nul·les del verb s'utilitzen a totes les edats per presentar els personatges, amb més freqüència a les edats inferiors en aquesta fase, i menys pel manteniment. Els grups d'edat més petits fan servir formes nul·les per la funció subjecte més freqüentment que a les edats adultes. El SND s'utilitza pel manteniment dels personatges, més a les edats superiors que a les inferiors i alterna el seu ús entre grups amb el SNI per la presentació d'alguns personatges secundaris. Els Definits i Indefinits predominen en els grups 1 i 5 com subjecte i objecte per la presentació, per sobre en els grups intermedis.Pel manteniment el seu ús és més progressiu entre els tots els grups. La utilització del pronom clític pel manteniment i per la funció objecte, és progressiva entre els grups. La utilització de formes connectives més específiques augmenta amb l'edat. Les oracions subordinades apareixen a la tercera infància . Entre 3-5 anys i la resta d'edats hi ha diferències en la utilització dels connectors seleccionats a l'estudi. Les formes temporals augmenten amb l'edat. CONCLUSIONS Existeixen tres períodes en la utilització de les formes cohesives estudiades: un primer període infantil, instal·lació del sistema lingüístic, un ampli període posterior d'aprenentatge, tercera infància fins a la primera part de l'adolescència i un tercer període ,adultesa i vellesa, en el que s'exerceixen tots els recursos de forma específica.
|
|---|
