Insights on the interaction between Haemophilus parasuis and alveolar macrophages
Haemophilus parasuis és un bacteri de la família Pasteurellaceae. És un colonitzador del tracte respiratori superior en animals sans i l'agent etiològic de la malaltia de Glässer. Les soques de H. parasuis presenten diferències en virulència, que han estat observades tant en infeccions in vivo...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:112979 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/112979 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Haemophilus parasuis Macròfags Porcs |
| Resumo: | Haemophilus parasuis és un bacteri de la família Pasteurellaceae. És un colonitzador del tracte respiratori superior en animals sans i l'agent etiològic de la malaltia de Glässer. Les soques de H. parasuis presenten diferències en virulència, que han estat observades tant en infeccions in vivo com en proves de fagocitosi in vitro amb macròfags alveolars porcins (PAMs). La patogenicitat de les soques ha estat correlacionada amb la resistència a la fagocitosi, però els factors de virulència implicats son desconeguts. Per la identificació dels factors implicats en la resistència a la fagocitosi, es va generar una llibreria genòmica de la soca virulenta de referència Nagasaki. De la incubació d'aquesta llibreria amb PAMs, es varen seleccionar dos clons amb gens codificant dos autotransportadors trimètrics associats a virulència (VtaA), vtaA8 i vtaA9. Mitjançant citometria de flux, es va aprofundir en el paper d'aquestes molècules en ambdós clons, els quals van mostrar una menor interacció amb els PAMs. La producció d'anticossos monoclonals (mAb) contra les proteïnes recombinants VtaA8 i VtaA9 van permetre determinar-ne la localització a la superfície dels clons. Els mateixos mAb detectaren aquestes proteïnes a la superfície de la soca resistent a la fagocitosi PC4-6P, però no a la soca avirulenta F9. Addicionalment, estudis amb microscòpia de fluorescència varen determinar l'efecte de VtaA8 i VtaA9 en el transport a la ruta endocítica, tot detectant un retard en la co-localització dels clons vtaA8 i vtaA9 amb compartiments àcids. Aquests resultats són compatibles amb una inhibició parcial del transport del bacteri a través de la degradació per fagosoma. Finalment, els anticossos contra un epítop comú a VtaA8 i VtaA9 van ser opsonitzadors i varen promoure la internalització de la soca resistent a la fagocitosi PC4-6 pels PAMs. Globalment, aquests resultats indiquen que VtaA8 i VtaA9 són proteïnes de superfície i juguen un paper en la resistència a la fagocitosi. La infecció de garrins privats de calostre nascuts de part natural amb soques de H. parasuis va mostrar diferències en el grau de virulència. Es varen emprar quatre soques de H. parasuis: les soques de referència virulenta Nagasaki i avirulenta SW114, la soca de camp IT29205 (obtinguda d'una lesió i virulenta en una infecció anterior) i la soca F9 (aïllada de la cavitat nasal d'un garrí sa). Els animals es varen inocular per via intranasal amb 107-108 CFU per individu. Dos animals no infectats s'utilitzaren com a controls. A diferents temps (1, 2, 4 i 7 dies post-infecció [dpi]), dos animals de cada grup es varen eutanasiar, i es varen prendre mostres de sèrum i del fluid bronquialveolar. Mitjançant citometria de flux, es varen analitzar els macròfags alveolars avaluant l'expressió dels marcadors de superfície CD163, CD172a, SLAI, SLAII, sialoadhesina, CD14 i SWC8. En funció de la virulència de la soca es varen poder observar canvis en el fenotip dels macròfags. A la fase inicial de la infecció (1 dpi), les soques no virulentes SW114 i F9 varen induir major expressió de CD163, sialoadhesina, SLAII i CD172a que les soques virulentes Nagasaki i IT29205. A 2 dpi, la situació canvià diametralment. Les soques virulentes generaren una forta inducció de l'expressió de CD172a, CD163 i sialoadhesina, seguida a continuació d'un sobtat increment d'IL-8 i CD163 soluble a 3-4 dpi. L'activació primerenca dels macròfags per part de les soques virulentes podria ser crítica per originar malaltia. L'associació entre el retard produït per les proteïnes VtaA8 i VtaA9 i la ruta endocítica, així com el retard en l'activació del macròfag, requereix estudis ulteriors. |
|---|