Música Posdigital Procesos de composición en la cuarta práctica musical
La música postdigital és una música que pertany a la gran família de la música electrònica, que es basa a fer sonar el programari; és a dir, que a través de la seva escolta, podem intuir o conèixer parcialment les eines o els processos digitals que intervenen en la manera en què s'han organitza...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689028 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689028 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Música postdigital Música electrònica Composició (música) Música 78 |
| Sumario: | La música postdigital és una música que pertany a la gran família de la música electrònica, que es basa a fer sonar el programari; és a dir, que a través de la seva escolta, podem intuir o conèixer parcialment les eines o els processos digitals que intervenen en la manera en què s'han organitzat aquests sons. És una música que treu profit de la presència ubiqua de la tecnologia digital en la nostra vida, i produeix una reverberació mediàtica des d'aquest context cap a les formes musicals. Per tant, en aquest exercici de ressonància amb el qual el programari es fa explícit –i audible– en la forma musical, l’ordinador es desplaça de la seva condició habitual, passant de ser una eina a ser un instrument més en la composició. El terme música postdigital ens permet, llavors, revelar els processos de composició que articulen interaccions humanes i no-humanes i descriuen, en última instància, la inserció de les dinàmiques digitals en la música. Amb la present recerca, tractaré de detallar les formes i la política de la música postdigital. A través de diferents projectes musicals, m'acosto a la producció d'un coneixement pràctic en l'àmbit de la música, creuat per processos, mètodes i eines de composició digital. El que he anomenat música postdigital és una pràctica musical no-acadèmica, dispersa i extremadament complexa des del punt de vista polític i contextual. Encara que les seves operacions consisteixen principalment en l'experimentació amb el timbre a través del programari, la música postdigital no compta amb una forma exacta, sinó amb diferents expressions i codis que ens deixen conèixer-la. A través de la música postdigital podrem apropar-nos al que he anomenat una 'gestualitat postdigital': una abstracció de com la presència ubiqua de la tecnologia digital ha afectat el teixit relacional de la música. Aquesta és una tesi en línia, fragmentada, intervinguda, carregada d'enllaços i forçada a la descàrrega, que tracta d'involucrar al lector en la mateixa lògica de l'acumulació i de la distracció que caracteritza al músic postdigital. No obstant això, malgrat el seu format desorientador, servirà com un lloc ferm sobre el qual situar- se en la xarxa de codis musicals postdigitals. El resultat d'aquesta tesi és un aparell teòric i pràctic que ha aconseguit explicar els cinc codis de la música postdigital: maximalisme, decuantització, errors forçats, deformació i ironia. Aquests cinc codis expressen, a la seva vegada, cinc gestos recurrents, que podem identificar de manera transversal en qualsevol peça musical postdigital: acumular materials i processos, abandonar la notació, experimentar amb el programari, transformar i texturar sons, i establir relacions contextuals problemàtiques. I aquests gestos, al seu torn, reprodueixen els efectes del context digital en la música: la incomoditat amb la norma social, la degradació de les formes i els sons en el bucle continu de descàrrega i processament, l'esgotament i la recursivitat dels sons digitals o la pressa per reproduir la ficció de la novetat. |
|---|