Les Estratègies d'aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva en infants de 7 i 8 anys
Històricament, pel conjunt de variables que entren en joc en els mecanismes d'ensenyament i aprenentatge, la definició i categorització del concepte d'estratègia ha esdevingut en sí mateixa un motiu de discussió teòrica abordat per un gran nombre de matèries i d'enfocaments. Durant el...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2016 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:175821 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/175821 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Música Aprenentatge Composició (Música) |
| Summary: | Històricament, pel conjunt de variables que entren en joc en els mecanismes d'ensenyament i aprenentatge, la definició i categorització del concepte d'estratègia ha esdevingut en sí mateixa un motiu de discussió teòrica abordat per un gran nombre de matèries i d'enfocaments. Durant els anys 90, va haver-hi una intensificació de les aportacions i, des de la psicologia cognitiva i la perspectiva socioconstructivista, es va assumir la importància sobre les representacions mentals de la realitat, les quals trobaven l'origen, desenvolupament i sentit social als materials, eines i operacions utilitzats en la construcció del coneixement. A partir d'aquest corpus, sorgeix l'interès d'estudiar, a l'aula de música, les relacions entre la representació i el context, i la tria d'estratègies durant un procés d'aprenentatge obert i complex com és la composició musical col·lectiva. Aquesta recerca es contextualitza en una Escola de Música de Barcelona, a l'assignatura de Llenguatge musical amb infants de 7 i 8 anys, i té com a finalitat conèixer quines són les estratègies d'aprenentatge implicades en un context de composició col·lectiva que fan possible el progrés en termes d'autonomia i expertesa de l'alumnat. Per a tal fi, es dissenya i s'implementa una intervenció didàctica de 13 sessions d'1h aproximadament, de la qual s'estudia en profunditat el procés de composició col·lectiva, de 4 sessions. La realitat d'estudi és concebuda com un estudi de cas on el grup classe és un tot, amb unes anàlisis específiques de cada participant a l'última fase d'anàlisi. S'utilitza la perspectiva d'investigació-acció atesa la condició de la investigadora, que és alhora docent d'aquest grup. La construcció de coneixement a partir de les anàlisis es realitza a mitjançant una categorització emergent sistemàtica de les dades del treball de camp -basada en la teoria fonamentada-, així com unes entrevistes semiestructurades al final de la intervenció. Concretament, s'analitza del discurs d'aula (actes de parla, produccions musicals i comportaments dels infants), que queda recollit en els enregistraments, entrevistes i el diari de camp. Com a resultats de la recerca es constata l'existència, ús i desenvolupament d'unes estratègies per a l'aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva amb infants. S'evidencien fins a vuit funcions d'estratègies (adaptar-se, repetir, explorar, recordar, variar, expressar, relacionar, entendre-explicar-se) que permeten l'avenç cap a un aprenentatge global i significatiu. S'aporten i es classifiquen uns indicadors d'anàlisi i valoració que engloben accions, idees i produccions sonores que caracteritzen el procés creatiu de l'alumnat estudiat. Es defineix l'avenç d'aquests infants cap a l'autonomia i l'expertesa en relació als cinc nivells d'usos d'estratègies tipificats, on el nivell de transició cap a l'expertesa es considera clau en l'aprenentatge dins el procés de composició. També es corrobora com a decisiu per a l'avenç en l'autonomia i l'expertesa del grup la influència de la participació docent en la funció del guiatge docent. Tots aquests resultats tenen implicacions en la praxis educativa per a la millora de l'ensenyament-aprenentatge del procés compositiu musical. |
|---|