Formació i estructura de les arrels verbals en semític: Comentari etimològic dels determinatius radicals presents en els "verba tertiae infirmae" de l'hebreu bíblic masorètic
La fita principal d'aquesta tesi doctoral és oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs de tercera radical dèbil en hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pugui ser possible, l'origen etimològic d'aquest determinatiu radical sufixat a l'arrel verbal protos...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/1743 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0212109-111510 http://hdl.handle.net/10803/1743 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Afro-asiàtic Protosemític Lingüística històrica semítica Ciències Humanes i Socials 81 |
| Sumario: | La fita principal d'aquesta tesi doctoral és oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs de tercera radical dèbil en hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pugui ser possible, l'origen etimològic d'aquest determinatiu radical sufixat a l'arrel verbal protosemítica. S'ha pretès, doncs, reconstruir etimològicament aquestes arrels verbals protosemítiques i detectar-ne morfològica i semànticament el determinatiu radical.<br/><br/>Aquesta tesi doctoral es divideix en dues parts principals i que a la vegada es complementen. La primera (§§1-5) va encaminada a explicar, des d'un punt de vista històric, l'origen i la formació de les arrels verbals semítiques, uns capítols que ens han semblat imprescindibles per poder dur a terme la segona part de la nostra recerca. <br/><br/>La segona (§§6 i 7) se centra bàsicament en l'estudi etimològic i comparatiu dels verba tertiae infirmae de l'hebreu bíblic masorètic per una banda (§6) i en la catalogació etimològica d'aquests verbs per l'altra (§7). <br/><br/>Les reconstruccions etimològiques s'han basat en el testimoni de les llengües semítiques més antigues documentades, en el funcionament intern d'aquest tipus de verbs de cada llengua i, cas que l'arrel verbal pugui ser remuntada a l'àmbit camito-semita, en el testimoni de les llengües afro-asiàtiques. <br/><br/>Les llengües semítiques que hem utilitat per realitzar el comentari són les antigues, en concret, les llengües epigràfiques nord-occidentals (i.e., hebreu epigràfic, arameu antic i oficial, fenici, etc.), l'ugarític, l'arameu antic, el bíblic i el rabínic, el siríac, l'accadi, l'antic sudaràbic epigràfic (sabeu), l'àrab clàssic i el geez. <br/><br/>Aquesta part comparativa ha estat imprescindible per arribar a conclusions de caràcter etimològic. En la part comparativa, doncs, hem volgut oferir sempre els paral·lels semítics del verb tertiae infirmae així com també les formes còncaves o de primera dèbil, les pll i les reduplicades que hi poguessin estar emparentades, així com també els substantius. <br/><br/>En el capítol següent (§7) oferim la catalogació etimològica de tots aquests verbs per donar-li una visió de conjunt. El darrer capítol de la nostra tesi se centra, doncs, en les conclusions argumentals i etimològiques que hem fet derivar de l'estudi etimològic dels verba tertiae infirmae (v") de l'hebreu bíblic masorètic realitzat en el capítol anterior.<br/><br/>La detecció morfològica d'aquests sufixos radicals ha estat un pas important per a entendre històricament la formació i l'estructura de l'arrel verbal protosemítica (i afroasiàtica). Els resultats que s'han obtingut d'aquest estudi han estat molt satisfactoris i interessants, perquè ajuden a definir des d'un punt de vista històric l'estructura de l'arrel protosemítica i afroasiàtica. |
|---|