Permian and Triassic vertebrate palaeobiodiversity from the NE of the Iberian Peninsula

El concepte de paleobiodiversitat abraça la varietat i la variabilitat de la vida pretèrita, basant-se en les dades obtingudes del registre fòssil. Tanmateix, els biaixos de preservació afecten els resultats obtinguts i, en conseqüència, a la seva interpretació. Els períodes geològics del Permià i T...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: De Jaime Soguero, Francho Chabier
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:320565
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/320565
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Permià
Permian
Pérmico
Triàsic
Triassic
Triásico
Paleontologia de vertebrats
Vertebrate Palaeontology
Paleontología de vertebrados
Ciències Experimentals
Descripción
Sumario:El concepte de paleobiodiversitat abraça la varietat i la variabilitat de la vida pretèrita, basant-se en les dades obtingudes del registre fòssil. Tanmateix, els biaixos de preservació afecten els resultats obtinguts i, en conseqüència, a la seva interpretació. Els períodes geològics del Permià i Triàsic han estat tradicionalment marcats per esdeveniments d'extinció relacionats amb canvis significatius en la paleobiodiversitat. No obstant això, estudis moderns debaten la intensitat d'aquestes crisis biòtiques. L'àrea nord-est de la Península Ibèrica registra successions del Permià i Triàsic que conserven restes fòssils, que s'estudien en la present tesis doctoral a la Conca Pirinenca i la Conca Catalana, centrant-se en les dinàmiques paleoambientals i els canvis en la paleobiodiversitat de les comunitats de tetràpodes. Aquest estudi es basa en anàlisis estratigràfiques i sedimentològiques detallades que han permès la identificació de cinc paleoambients deposicionals diferents. Els dipòsits de la Conca Pirinenca mostren una clara evolució des de sistemes fluvials meandriformes al Permià inferior-inicis del mitjà fins a planes d'inundació del tipus playa-lake al Permià mitjà-superior. Aquest canvi ambiental coincideix amb un augment de l'aridificació i l'estacionalitat sota un règim monsònic. De manera similar, els dipòsits del Triàsic Mitjà de la Conca Catalana revelen una transició des d'ambients fluvials (en les fàcies Buntsandstein) a dipòsits marins poc profunds (en les fàcies Muschelkalk) a causa d'una transgressió marina. A la transició Anisià-Ladinià va tenir lloc un esdeveniment regressiu, que va conduir al desenvolupament d'ambients costaners (corresponent a les fàcies del Muschelkalk mitjà). L'estudi també ha permès la identificació de cinc associacions de tetràpodes diferents, cadascuna representant una comunitat única en els afloraments del Paleozoic tardà i el Mesozoic primerenc al nord-est de la Península Ibèrica. Els dipòsits del Cisuralià superior-Guadalupià inferior de la sub-conca de Castellar de n'Hug conserven una diversa icnoassociació de tetràpodes amb petjades de no-amniotes, captorinomorfs i diàpsids, juntament amb abundants traces d'invertebrats. La successió del Guadalupià a la mateixa sub-conca, d'altra banda, mostra una icnoassociació dominada per petjades de teràpsids dinocèfals i pararreptils pareiasauromorfs, cosa que indica un canvi cap a condicions ambientals més seques. Els dipòsits del Permià mitjà de la sub-conca del Cadí revelen una comunitat de vertebrats única, que inclou peixos pulmonats, temnospòndils i caseids, representats per restes esquelètiques. Els dipòsits del Triàsic Mitjà a la zona del Montseny conserven una comunitat rica en temnospòndils, amb el registre d'una espècie de capitosaure i restes dentognàtiques de procolofònids, arcosauromorfs i diàpsids indeterminats a les fàcies del Buntsandstein, mentre que els dipòsits del Muschelkalk mitjà exhibeixen una diversa icnoassociació dominada per rastres d'arcosauromorfs, mostrant variacions ambientals d'ecosistemes costaners a terrestres. Aquests resultats demostren la profunda relació entre les fluctuacions de la paleobiodiversitat de les comunitats de tetràpodes i l'evolució ambiental al llarg del Permià i el Triàsic al nord-est de la Península Ibèrica. Tot i que les icnoassociacions mostren semblances a les de conques circumdants, el registre osteològic estudiat permet diferenciar comunitats de tetràpodes úniques. Les comunitats estudiades, juntament amb d'altres descrites prèviament, suggereixen un intercanvi faunístic, no només entre les diferents conques de la paleoregió peri-Tetis, sinó també a nivell de tota Pangea durant el Paleozoic tardà i el Mesozoic primerenc al nord-est de la Península Ibèrica.