Biodemografia del Delta de l'Ebre: Estructura matrimonial
S'ha dut a terme un estudi biodemogràfic complert de la població del Delta de l'Ebre (Tarragona) a partir dels matrimonis registrats a quatre de les seves parròquies: la Cava, Jesús i Maria, Amposta i St.Jaume d'Enveja, durant els segles XIX i XX. Va ser precisament durant aquests seg...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/785 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1214104-133012 http://hdl.handle.net/10803/785 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Edat contemporània Història local Desenvolupament social Terres de l'Ebre Evolució demogràfica Ciències Experimentals i Matemàtiques 572 |
| Sumario: | S'ha dut a terme un estudi biodemogràfic complert de la població del Delta de l'Ebre (Tarragona) a partir dels matrimonis registrats a quatre de les seves parròquies: la Cava, Jesús i Maria, Amposta i St.Jaume d'Enveja, durant els segles XIX i XX. Va ser precisament durant aquests segles quan va tenir lloc la colonització massiva del Delta gràcies a la canalització de les seves terres i a la conseqüent extensió dels cultius, especialment del cultiu de l'arròs. En un primer moment la població colonitzadora arribava des de les terres de secà del voltant, però, ràpidament les immigracions es van estendre a individus provinents del País Valencià i l'Aragó i, més endavant, del sud de la Península Ibèrica.<br/>Entre els aspectes analitzats en aquesta tesi, destaquen l'estacionalitat matrimonial, els nivells d'endogàmia i consanguinitat de la població, les distàncies interparroquials obtingudes a partir dels matrimonis i un exhaustiu estudi dels cognoms dels cònjuges (diversitat, isonímia, consanguinitat, etc). Prèviament, però s'ha dut a terme una descripció de la població utilitzant els paràmetres biodemogràfics habituals.<br/><br/>Els diversos resultats obtinguts mostren que es tracta d'una zona amb una elevada endogàmia (de les més altes de Catalunya) i un comportament força aïllat respecte altres poblacions de la comarca i de les comarques veïnes. L'economia, basada de manera majoritària en el cultiu de l'arròs té una enorme influència en els cicles matrimonials dels habitants del Delta, tal i com ho demostra la marcada estacionalitat matrimonial observada durant la primera meitat del segle XX, amb màxims entre octubre i març, coincidint amb l'època de menor activitat agrícola en aquest tipus de cultiu.<br/><br/>Alhora, en la població deltaica s'observa una estructura interna força peculiar. En primer lloc destaca la clara diferenciació dels matrimonis registrats a Amposta respecte els de la resta de parròquies, especialment a causa d'una major presència d'individus nascuts fora del Delta en els matrimonis ampostins. Així doncs, la població d'Amposta, ja sigui degut a la seva situació geogràfica, més perifèrica respecte la resta de parròquies analitzades o bé degut a la seva condició de capital de comarca, ha actuat com un focus d'atracció de la població immigrant i, per tant, té un comportament molt menys endògam que la resta de parròquies.<br/><br/>Per altra banda, si només es tenen en compte els matrimonis entre individus nascuts al Delta de l'Ebre, s'observa una clara diferenciació entre les parròquies d'una i altra banda del riu. Aquest fet subratlla la importància d'aquest com a barrera entre les poblacions, potser no tan geogràfica com històrica, ja que precisament el riu hauria marcat la frontera entre les dues etapes del procés de canalització: una primera a la riba sud cap al 1860 i una segona als voltants de 1912 a la riba nord. Aquesta asincronia es veu clarament reflectida en les distàncies genètiques calculades entre les poblacions d'una i altra riba del riu, tant a partir del nombre de matrimonis com a partir de les freqüències dels cognoms.<br/><br/>ENGLISH ABSTRACT |
|---|