Food habits of "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897) from Dragonara Cave (NW Sardinia, Italy) inferred from cranial morphology and dental wear

S'ha estudiat l'adaptació alimentària de "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897), en base a la rica mostra trobada als dipòsits del Pleistocè tardà de la cova de Dragonara (nord-oest de Sardenya, Itàlia). Amb aquest objecte, s'han pres en consideració els trets cranials, aix...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Palombo, Maria Rita
Formato: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2005
País:España
Recursos:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2005vol012p233
Acesso em linha:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p233.dir/MonografiesSHNB_2005vol012p233.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2005vol012p233
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Paleobotany Pleistocene Italy Sardinia
Natural History
Descrição
Resumo:S'ha estudiat l'adaptació alimentària de "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897), en base a la rica mostra trobada als dipòsits del Pleistocè tardà de la cova de Dragonara (nord-oest de Sardenya, Itàlia). Amb aquest objecte, s'han pres en consideració els trets cranials, així com el gradient de desgast d'abrasió - atrició (mesodesgast), i els efectes produïts a l'esmalt dentari per les particules contingudes als vegetals, per l'acidesa i/o duresa del menjar i per la força i direcció dels moviments mandibulars (microdesgast). Els resultats de les anàlisis qualitatives i quantitatives són consistents amb una adaptació alimentària a una dieta mixta, tal com també ho són algunes característiques cranio-dentàries: en particular, el morro, més aviat quadrat, les grans àrees d'inserció del musculus masseter, el desenvolupament de la prominència massetèrica sobre el M', la profunditat i altura del corpus i ramus a l'angulus mandibulae, la superfície d'inserció reduïda del musculus temporalis a la mandibula i les dents hipsodontes. Els resultats de la nostra anàlisi suggereixen que el cèrvid de la Cova Dragonara era un animal de dieta mixta, que va incrementar el consum d'herba en comparació amb el seu possible ancestre.