Food habits of "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897) from Dragonara Cave (NW Sardinia, Italy) inferred from cranial morphology and dental wear
S'ha estudiat l'adaptació alimentària de "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897), en base a la rica mostra trobada als dipòsits del Pleistocè tardà de la cova de Dragonara (nord-oest de Sardenya, Itàlia). Amb aquest objecte, s'han pres en consideració els trets cranials, aix...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2005vol012p233 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p233.dir/MonografiesSHNB_2005vol012p233.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2005vol012p233 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleobotany Pleistocene Italy Sardinia Natural History |
| Sumario: | S'ha estudiat l'adaptació alimentària de "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897), en base a la rica mostra trobada als dipòsits del Pleistocè tardà de la cova de Dragonara (nord-oest de Sardenya, Itàlia). Amb aquest objecte, s'han pres en consideració els trets cranials, així com el gradient de desgast d'abrasió - atrició (mesodesgast), i els efectes produïts a l'esmalt dentari per les particules contingudes als vegetals, per l'acidesa i/o duresa del menjar i per la força i direcció dels moviments mandibulars (microdesgast). Els resultats de les anàlisis qualitatives i quantitatives són consistents amb una adaptació alimentària a una dieta mixta, tal com també ho són algunes característiques cranio-dentàries: en particular, el morro, més aviat quadrat, les grans àrees d'inserció del musculus masseter, el desenvolupament de la prominència massetèrica sobre el M', la profunditat i altura del corpus i ramus a l'angulus mandibulae, la superfície d'inserció reduïda del musculus temporalis a la mandibula i les dents hipsodontes. Els resultats de la nostra anàlisi suggereixen que el cèrvid de la Cova Dragonara era un animal de dieta mixta, que va incrementar el consum d'herba en comparació amb el seu possible ancestre. |
|---|