Aspecte i estructura argumental en les construccions passives del català

En aquesta tesi ens proposem identificar i analitzar les diferents construccions passives del català i fer una proposta formal que permeti analitzar de manera unificada les passives de diferents llengües. Seguint Embick (2004), identifiquem tres tipus de construccions passives en català: eventives,...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Crespí, Isabel|||0000-0001-6625-3666
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2020
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:243092
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/243092
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Passives
Pasivas
Aspecte
Aspecto
Aspect
Estructura argumental
Argument structure
Ciències Humanes
Descrição
Resumo:En aquesta tesi ens proposem identificar i analitzar les diferents construccions passives del català i fer una proposta formal que permeti analitzar de manera unificada les passives de diferents llengües. Seguint Embick (2004), identifiquem tres tipus de construccions passives en català: eventives, resultatives i estatives. Ara bé, modifiquen la definició de la passiva estativa que proposa Embick i considerem que és la passiva que es forma a partir de verbs estatius. En aquest sentit, considerem estatius els verbs que expressen estats kimians (Maienborn 2005). Desenvolupem la proposta d'anàlisi des de la perspectiva neoconstruccionista que sosté que la sintaxi interna del SV determina la seva estructura eventiva i la interpretació temàtica dels seus arguments, concebuts com rols eventius que adquireix un argument en funció de la seva posició en l'estructura. D'acord amb aquests supòsits, assumim que l'aspecte lèxic es deriva configuracionalment a partir de l'estructura eventiva. La contribució més important d'aquesta tesi és una nova perspectiva en l'anàlisi de les construccions passives com a patrons de lexicalització de l'estructura eventiva en un model nanosintàctic com el de Ramchand (2008, 2018).