New animal welfare indicators in meat sheep farms
En el primer estudi es va proposar un nou protocol basat en el ja existent protocol AWIN per l'avaluació del benestar de les ovelles, utilitzant 24 indicadors, entre els quals se'n van proposar 8 de nous: avaluació esternal, comportament de murrieig, abscessos subcutanis, parasitació exter...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305560 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305560 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Benestar oví Welfare sheep Bienestar ovino Ciències Experimentals |
| Sumario: | En el primer estudi es va proposar un nou protocol basat en el ja existent protocol AWIN per l'avaluació del benestar de les ovelles, utilitzant 24 indicadors, entre els quals se'n van proposar 8 de nous: avaluació esternal, comportament de murrieig, abscessos subcutanis, parasitació externa, comportaments agressius, comportament de pica o wool-pulling, posició del pavelló auricular i la reacció de l'animal durant la subjecció. El protocol es va aplicar en 100 explotacions d'Espanya considerant els efectes de la mida del ramat, el nivell d'intensificació, la raça i l'efecte estacional. Els resultats de l'estudi van indicar que els nous indicadors eren viables per a mesurar el benestar dels animals en condicions de clima càlid, i que els principals factors que van afectar els resultats van ser l'estació de l'any i el grau d'intensificació. En el segon estudi es va avaluar l'efecte d'una restricció a la pastura durant un període de 10 setmanes sobre la prevalença del comportament de pica o wool-pulling, valorant la cobertura de la llana com a indicador d'aquest comportament. També es va avaluar l'efecte de la restricció a la pastura sobre la prevalença de comportaments agressius. Es van utilitzar 40 ovelles gestants de raça Ripollesa i es van establir 2 grups de 20 animals: grup G, amb accés a la pastura durant 5 hores al dia, i grup H sense accés a la pastura. Es va avaluar el comportament per de videoenregistrament a través d'un etograma, i es va valorar l'estat de la llana a partir d'un patró de 4 escales (0: absència d'alopècies; 1: zones alopèciques de petita grandària; 2: zones alopèciques de grandària gran; 3: zones alopèciques en el 50% o més de la cobertura de la llana). El comportament de wool-pulling es va observar únicament en el grup H, amb una prevalença molt baixa (7 esdeveniments durant les 10 setmanes). No obstant, la valoració de la llana va ser un indicador vàlid per a avaluar el comportament de wool-pulling: es van observar zones alopèciques en 11 dels 20 animals del grup H, amb una correlació positiva entre l'observació directa del comportament i la puntuació mitjana del ramat (R=0,98, P=0,01). La puntuació mitjana del ramat en el grup G va ser 0 durant tot el període experimental mentre que en el grup H va ser de 0,7 al final de l'experiència. Pel que fa a comportaments agressius, la seva prevalença va ser significativament superior en el grup H (P=0,04). En la tercera experiència l'objectiu va ser determinar a través dels nivells de cortisol en pèl i en saliva l'efecte de la restricció a la pastura sobre l'estrès crònic. Per a la realització de l'experiència es van utilitzar els dos grups experimentals de l'experiència anterior. Es van prendre mostres de pèl en les setmanes 5 i 10 de l'experiència, i mostres de saliva en les setmanes 0, 3, 5, 8 i 10. No es van observar diferències significatives de cortisol en pèl ni en saliva entre els dos grups experimentals. El cortisol en saliva va mostrar molta variabilitat al llarg de l'experiència. No obstant això, es van observar nivells de cortisol en pèl significativament més elevats en les ovelles amb gestació doble respecte les de gestació simple (7,20±0.1 pg CORT/mg vs. 4,97±0.1 pg CORT/mg, P<0,05). Els resultats del cortisol no van permetre demostrar un estrès crònic causat per la restricció a la pastura malgrat el seu efecte sobre el comportament. Es va suggerir l'ús d'uns altres biomarcadors juntament amb el cortisol per a avaluar de manera concloent l'estrès crònic quan apareixen canvis de comportament. |
|---|