Effect of housing and feeding system factors on bovine welfare
Les estratègies de maneig en granges de producció bovina poden millorar el benestar animal, a més d'altres factors relacionats amb el sistema productiu. En aquesta tesi doctoral es van estudiar estratègies relacionades amb el sistema d'alimentació en boví de carn i el sistema d'allotj...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251689 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251689 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Boví Benestar Maneig Bovino Bovine Bienestar Welfare Manejo Management Ciències Experimentals |
| Sumario: | Les estratègies de maneig en granges de producció bovina poden millorar el benestar animal, a més d'altres factors relacionats amb el sistema productiu. En aquesta tesi doctoral es van estudiar estratègies relacionades amb el sistema d'alimentació en boví de carn i el sistema d'allotjament en boví de llet, les quals van modificar els recursos o el maneig de la granja per cobrir les necessitats dels animals. En el primer estudi, l'objectiu va ser establir la proporció òptima de fibra físicament efectiva (peNDF) en dietes altament concentrades de boví de carn, per reduir el risc d'acidosi ruminal subclínica. En condicions experimentals, vedelles de raça Simmental van ser alimentades amb 4 dietes amb diferent proporció de peNDF: 6,4%, 10,4%, 13,6%, i 15,4%, distribuïdes ad libitum com a ració mixta completa que conté 15% de palla d'ordi i 85% de concentrat. Els registres sobre ingesta, ingesta per grandària de partícula, selecció de l'aliment, activitats conductuals, i pH ruminal van donar informació de l'objectiu plantejat. Els resultats van suggerir que la dieta amb 10,4% de peNDF és la més adequada al no comprometre la ingesta, limitar la conducta de selecció, i promoure el temps dedicat a rumiar per reduir el nombre d'hores per sota els llindars de pH ruminal. A més, la peNDF de la dieta s'ha d'augmentar en les dietes de boví perquè estimula la rumia, però ha de fer-se a un nivell que no redueixi la ingesta ni permeti seleccionar en contra de partícules grans. En el segon estudi, l'objectiu va ser comparar la biomassa forestal amb les serradures com a material de llit per estabulacions de llit compostat (CBP) sobre el rendiment de CBP, el recompte microbià del llit, i el benestar de vaques no lactants. En condicions experimentals, vaques de raça Holstein van ser allotjades en CBP amb serradures (CBP-S) o biomassa forestal (CBP-FB). Els resultats de temperatura, humitat i relació C:N de CBP van demostrar que el rendiment de CBP va ser pitjor en CBP-FB que en CBP-S. Així mateix, el confort de les vaques va ser pitjor en CBP-FB que en CBP-S considerant els resultats del temps necessari per tombar-se. Però els recomptes microbians de CBP mostraren que algunes especies microbianes van ser millor controlades en CBP-FB que en CBP-S. No obstant, encara que la biomassa forestal va semblar promoure el procés de compostatge i va controlar l'evolució temporal d'alguns recomptes microbians de CBP, la demanda de volums majors de biomassa forestal i els preus de mercat dels materials podrien tenir un gran impacte econòmic en la rendibilitat de la granja. En el tercer estudi, l'objectiu va ser determinar el valor agronòmic d'ambdós materials resultants de CBP. Quan les vaques van abandonar l'estabulació, els materials de CBP es van utilitzar per construir 2 piles de compostatge amb l'objectiu afegit de determinar les característiques agronòmiques d'ambdós materials després de realitzar un procés de compostatge addicional. Algunes característiques de la composició química i la granulometria de la biomassa forestal inicial la fan un material de llit adequat per utilitzar com CBP, però la seva alta humitat podria limitar la capacitat d'absorbir dejeccions. El grau d'estabilitat de la matèria orgànica amb l'evolució de la temperatura de CBP suggereixen que no es va produir un compostatge real en cap material. El procés de compostatge de les piles no va comportar cap canvi rellevant en els materials de CBP i només es va estabilitzar la matèria orgànica de la pila de biomassa forestal. Des del punt de vista agronòmic, serradures i biomassa forestal presentaven característiques potencialment valuoses com esmena orgànica del sòl pel seu contingut alt en matèria orgànica i baix en nutrients. |
|---|