Evolución del concepto de traducción en las versiones de poesía clásica china en castellano, inglés, francés y catalán

La present tesi intentarà classificar les traduccions de poemes clàssics xinesos a diverses llengües occidentals i, si pot ser, oferir una interpretació de les nostres classificacions en funció de l'context històric general i de l'context més específic de la història de la traducció. Per a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Wang, Jiawei
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/673358
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/673358
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Traducció literària
Traducción literaria
Literary translation
Història de traducció
Historia de traducción
Translation history
Poesia clàssica xinesa
Poesía clásica china
Classical chinese poetry
Ciències Humanes
8
Descripción
Sumario:La present tesi intentarà classificar les traduccions de poemes clàssics xinesos a diverses llengües occidentals i, si pot ser, oferir una interpretació de les nostres classificacions en funció de l'context històric general i de l'context més específic de la història de la traducció. Per aconseguir aquest objectiu, analitzarem, seguint el mètode comparatiu, un nombre considerable de versions poètiques en quatre llengües occidentals (anglès, francès, castellà, català) des del segle XIX fins avui. Establirem un mètode pragmàtic, un model d'anàlisi que permeti arribar a conclusions clares i determinants basant-nos en aspectes que abracen els tres grans àmbits de la poesia: el lingüístic, el literari en el seu aspecte essencialment intertextual, i finalment el seu origen i projecció sociocultural . Tals àmbits són els que defineix Holmes en l'article ""Rebuilding the Bridge at Bommel: Notes on the Limits of Translatability"" (1988). Per tant, el nostre treball parteix de les següents hipòtesis: d'una banda, a nivell metodològic, creiem que l'anàlisi estadística permet mostrar i objectivar les constants en l'estil dels traductors de poesia xinesa al llarg de la història; d'altra banda, a nivell de contingut, partim de la hipòtesi que existeix també una evolució cronològica, en termes molt generals, segons la qual en les traduccions més antigues predomina la funció de domesticació mentre que les més recents s'adscriuen més a un estil extranjerizante. És evident que aquestes dues tendències, la primera fase de domesticació i la segona de estrangerització, sorgeixen a l'empara de les condicions històriques de l'context occidental: d'una banda, de el progrés en les relacions entre les cultures occidentals i la cultura xinesa; i per una altra, de les tendències estètiques predominants en les mateixes cultures occidentals.