Els programes universitaris per a persones més grans de cinquanta anys milloren la percepció de qualitat de vida dels participants

[cat] En aquest article es presenta una síntesi de la tesi doctoral «Qualitat de vida i educació de persones grans: la influència dels programes universitaris per a majors en el manteniment de la qualitat de vida. Anàlisi longitudinal». L’estudi s’orienta a estudiar el col·lectiu d...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Macías, Liberto
Formato: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Recursos:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariEducacio:Anuari_educacio_2020p196
Acesso em linha:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEducacio/index/assoc/Anuari_e/ducacio_/2020p196.dir/Anuari_educacio_2020p196.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEducacio/document/Anuari_educacio_2020p196
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Education
Pandemic
Descrição
Resumo:[cat] En aquest article es presenta una síntesi de la tesi doctoral «Qualitat de vida i educació de persones grans: la influència dels programes universitaris per a majors en el manteniment de la qualitat de vida. Anàlisi longitudinal». L’estudi s’orienta a estudiar el col·lectiu de persones de seixanta i més anys que participen en un programa universitari per a majors (PUM) amb la finalitat de conèixer com influeix, d’una banda, en el seu desenvolupament intel·lectual i personal i, d’altra banda, en la seva qualitat de vida. La metodologia utilitzada per a dur a terme la recerca ha estat diversa; diferents instruments amb cadascuna de les mostres amb les quals hem treballat, que han estat: a) tres promocions d’estudiants del Diploma Sènior de la UOM mitjançat qüestionaris, b) un grup d’experts que, durant el moment de l’estudi, gestionaven, dirigien i/o coordinaven programes educatius per a persones grans, i c) una selecció d’alumnat de les tres promocions, per confegir amb ells, a través d’entrevistes, els relats de vida de la seva experiència. D’aquesta manera, es varen obtenir dades rellevants de tres fonts importants involucrades en el procés formatiu, fent servir diferents metodologies per a aconseguir-les. Una de les conclusions que es pot fer ressaltar en àmbit general és que la participació de les persones més grans de seixanta anys en aquests programes universitaris de formació, específics per a ells, fomenta un envelliment actiu i en positiu, i s’observen beneficis tant en el manteniment com en la millora de la percepció de la qualitat de vida.