L'Adquisició del rus com a llengua estrangera en un context d'instrucció formal a l'aula: complexitat, correcció i fluïdesa i ús del cas en la producció escrita
L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/349216 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/349216 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rus Competència lingüística escrita 81 |
| Sumario: | L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa. |
|---|