Aprendre a ser mestres a Catalunya i Finlàndia: aspectes comuns i diferenciadors
El pràcticum suposa un element fonamental i insubstituïble en la formació inicial dels mestres, que els permet relacionar teoria i pràctica i evidenciar competències professionals. En l'àmbit internacional, existeix un acord de la importància de les pràctiques en els centres escolars com a perí...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Ramon Llull (URL) |
| Repositorio: | DAU Arxiu Digital de la Universitat Ramon Llull |
| OAI Identifier: | oai:dnet:dau_________::a75f9d1d13a1aa726bd08452d03ca79b |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/20.500.14342/6315 https://doi.org/10.32093/ambits.vi60504968 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mestres -- Formació Pràctiques pedagògiques Mentors |
| Sumario: | El pràcticum suposa un element fonamental i insubstituïble en la formació inicial dels mestres, que els permet relacionar teoria i pràctica i evidenciar competències professionals. En l'àmbit internacional, existeix un acord de la importància de les pràctiques en els centres escolars com a període formatiu. En aquest article expliquem el seu enfocament en el context finlandès i català, focalitzant en aquells elements diferenciadors i aquells que són comuns. Es tracten temes crucials, com l'estructura del pràcticum, les escoles formadores, la competència indagadora durant el pràcticum, les experiències i activitats formatives a l'escola, la supervisió i mentoria durant el procés, així com l'avaluació d'aquest període formatiu. Finalment, es pretén obrir un debat i promoure la reflexió sobre aspectes claus que poden ajudar a repensar i introduir millores en la formació dels futurs docents. |
|---|