Tratamiento con ejercicio físico de los déficits de memoria y del daño cerebral asociados a un traumatismo craneoencefálico
El dany cerebral traumàtic (TBI) és una de les primeres causes de morbiditat i mortalitat en el món. Està associat amb diferents seqüeles cognitives a llarg termini i amb un major risc de patir demència. Diferents estudis en models animals de traumatisme cerebral suggereixen que l'exercici físi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293277 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293277 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dany cerebral Brain injury Daño cerebral Exercici físic Physical exercise Ejercicio físico Dèficits de memòria Memory deficits Déficits de memoria Ciències de la Salut |
| Sumario: | El dany cerebral traumàtic (TBI) és una de les primeres causes de morbiditat i mortalitat en el món. Està associat amb diferents seqüeles cognitives a llarg termini i amb un major risc de patir demència. Diferents estudis en models animals de traumatisme cerebral suggereixen que l'exercici físic pot tenir un efecte neuroprotector. Tanmateix, no es coneixen els valors òptims dels diferents paràmetres del tractament (demora d'inici, intensitat, etc), ni la interacció amb altres factors com la condició física prèvia al trauma. Per això, l'objectiu de la nostra investigació va ser avaluar els efectes sobre la memòria de reconeixement d'objectes, el volum hipocampal, la supervivència neuronal (NeuN+) i l'activitat microglial (Iba-1) de l'entrenament previ a la lesió, de l'exercici físic postraumatisme amb diferents demores d'inici (primerenc i demorat) i de la combinació d'exercici previ i posterior al traumatisme, després d'un model de TBI generat per un impacte cortical controlat. Els animals es van a dividir en dues condicions, Sham i TBI. Els subjectes lesionats es van distribuir en: grup sedentari (TBI), grup amb exercici previ a la lesió (Pre-TBI), grups amb exercici posterior a la lesió amb inici primerenc (24 hores, TBI-early) o demorat (6 dies, TBI-late) després del TBI, i grups amb una combinació d'exercici previ i posterior a la lesió amb inici primerenc (Pre-TBI-early) o demorat (Pre-TBI-late). Els resultats obtinguts en l'estudi van mostrar que el nostre model de TBI generava un dèficit profund de memòria, principalment a les 24 h. Tots els grups de tractament, excepte el grup TBI-early, van ser capaços de reduir el dèficit de memòria a las 24 h. A més, els grups Pre-TBI i Pre-TBI-early també ho van aconseguir a les 3 h. En relació als canvis histològics produïts per les diferents pautes d'entrenament, el grup Pre-TBI va reduir la mort neuronal i l'activació microglial a l'hipocamp i, probablement per això, va disminuir el dèficit de memòria associat al traumatisme. Per altre banda, entre els grups amb tractament posterior al traumatisme, només el grup TBI-late va reduir la pèrdua del volum hipocampal ipsilateral, va revertir la pèrdua de neurones madures en l'hilus de GD de l'hipocamp i en la PRhc, i va revertir la resposta inflamatòria en l'hipocamp i la va reduir en el tàlem. Aquests efectes no es van observar en el grup TBI-early. En relació a la combinació del tractaments amb exercici previ i posterior al traumatisme, els resultats van ser parcialment inesperats. A nivell cognitiu la combinació de tractaments va tenir l'efecte beneficiós esperat i va aconseguir que el exercici d'inici primerenc suposés una reducció del dèficit de memòria. Tanmateix, aquest efecte no es va veure acompanyat d'una reducció de la mort neuronal ni de l'activació microglial. És més, en el cas de la combinació amb exercici demorat, l'efecte beneficiós cognitiu va ser similar al del tractament postlesió aïllat, però es van reduir els efectes sobre la densitat neuronal i l'activació miocroglial. Per tant, la demora d'inici de l'exercici físic després d'un TBI és un paràmetre rellevant per l'obtenció d'un benefici, i la història d'exercici físic prèvia al traumatisme influeix en la determinació del valor òptim d'aquesta demora. |
|---|