Ejercicio físico y recuperación cognitiva tras un daño cerebral traumático
El dany cerebral traumàtic (TBI) és una de les principals causes d'incapacitat severa i crònica en la població mundial. Cada any es diagnostiquen entre 50 i 70 milions de nous casos a nivell mundial, sent un 40% més comú en homes que en dones. Un dels símptomes més referits pels pacients i els...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305508 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305508 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Intensitat de l'exercici físic Physical exercise intensity Intensidad ejercicio físico Dany cerebral traumàtica Traumatic brain injury Daño cerebral traumática Diferències sexuals Sex differences Diferencias sexuales Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | El dany cerebral traumàtic (TBI) és una de les principals causes d'incapacitat severa i crònica en la població mundial. Cada any es diagnostiquen entre 50 i 70 milions de nous casos a nivell mundial, sent un 40% més comú en homes que en dones. Un dels símptomes més referits pels pacients i els seus familiars són els problemes de memòria, concretament la incapacitat per crear nous records a llarg termini o amnèsia anterògrada. Malgrat els avenços significatius en la comprensió dels mecanismes fisiopatològics del TBI, no existeixen protocols terapèutics eficaços per al seu tractament. Un dels factors que podria explicar aquesta manca d'eficàcia està relacionat amb el biaix de gènere en la investigació sobre TBI, tant en els assajos clínics, on es recluta menys dones, com en els models animals, que predominantment utilitzen rosegadors mascle. L'exercici físic com a tractament ha demostrat tenir un efecte beneficiós sobre diverses funcions cognitives i de salut en pacients després d'un TBI. Malgrat que l'exercici físic pot semblar un tractament relativament senzill, hi ha una gran quantitat de paràmetres que poden influir en els seus efectes. Tenint en compte el que s'ha exposat, l'estudi dels paràmetres òptims de l'exercici específics per a cada sexe pot suposar una millora en l'eficàcia del tractament i promoure millors resultats clínics per a tots els pacients amb TBI. En la present investigació, estudiem els efectes de la intensitat de l'exercici físic forçat (EF) sobre la disfunció cognitiva i els canvis histològics associats amb el TBI en rates mascle i femella utilitzant un model d'impacte cortical controlat (CCI). El CCI va produir dèficits similars de memòria a curt i llarg termini en ambdós sexes, i aquests dèficits es van associar amb una reducció del volum i la pèrdua neuronal en l'hipocamp, però no en el còrtex perirrinal ni amb canvis en la neurogènesi. Vam trobar diferències entre sexes en els efectes de la intensitat de l'EF sobre la recuperació cognitiva: totes les intensitats d'EF provades van millorar la memòria a curt termini en ambdós sexes, però en major mesura en les femelles, mentre que els beneficis en la memòria a llarg termini depenien de la intensitat i del sexe. Els mascles es van beneficiar més amb l'EF de baixa intensitat, mentre que les femelles van mostrar resultats òptims amb una intensitat moderada. Aquestes intensitats òptimes d'EF van augmentar la neurogènesi en ambdós sexes. Es va evidenciar un efecte neuroprotector de l'EF de baixa intensitat en l'hipocamp en els animals mascles, però no es va observar cap efecte en les femelles. Aquests resultats mostren un efecte de l'exercici que depèn de la intensitat i del sexe, i emfatitzen la necessitat de protocols d'exercici personalitzats. |
|---|