Negocis i identitat laboral de les dones al llarg del temps
Com ha dit recentment Katrina Honeyman, homes i dones han interactuat en el món dels negocis durant segles, tant a dins com a fora dels mercats i de les empreses, com a productors i com a consumidors, com a socis i com a competidors. Tanmateix, es continua percebent l'activitat empresarial com...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/166720 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/166720 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Dones de negocis Treball de les dones Història de la dona Businesswomen Employment of women Women's history |
| Resumo: | Com ha dit recentment Katrina Honeyman, homes i dones han interactuat en el món dels negocis durant segles, tant a dins com a fora dels mercats i de les empreses, com a productors i com a consumidors, com a socis i com a competidors. Tanmateix, es continua percebent l'activitat empresarial com a masculina. Segurament, un estudi històric del terme «negoci» indicaria, com ha passat en el cas del terme business, que és una de les paraules d'ús comú més sexuades. El pes dels estereotips sobre l'estudi del treball dels homes i de les dones i de les aptituds d'uns i altres per a desenvolupar certes activitats econòmiques, així com les limitacions que presenten habitualment els mètodes d'anàlisi de la realitat social i laboral i la deficiència de les fonts documentals3 han estat les principals causes del tradicional «oblit» de les dones com a productores i venedores d'objectes i serveis a l'hora de fer tant història social com econòmica i, específicament, l'empresarial. |
|---|