Presència femenina a la gestió dels negocis artesans barcelonins: 1823-1860

[cat] Aquest article pretén fer una primera aproximació al tema de l'administració femenina als petits negocis de caràcter menestral al període de crisi d'aquest model de producció, de 1814 a 1860, quan els menestrals barcelonins van veure's dins una conjuntura sense precedents a la q...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Romero Marín, Juanjo
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/166705
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/166705
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Dones de negocis
Artesans
Treball de les dones
Businesswomen
Artisans
Employment of women
Descripción
Sumario:[cat] Aquest article pretén fer una primera aproximació al tema de l'administració femenina als petits negocis de caràcter menestral al període de crisi d'aquest model de producció, de 1814 a 1860, quan els menestrals barcelonins van veure's dins una conjuntura sense precedents a la qual havien d'adaptar-se si no volien desaparèixer. En aquest context de transformació el paper de les dones va adquirir una importància insospitada. Encara que poc coneguda i numèricament reduïda, la gestió femenina va integrar-se dins les estratègies de supervivència artesana. No obstant això, els models de gestió femenins van ser diferents en cadascun dels oficis i estrats socioeconòmics menestrals. En general, s'aprecia que als oficis de l'alimentació, pertanyents al sector de béns de consum, les dones mantingueren i fins i tot milloraren la seva posició econòmica i la dels seus hereus. A l'altre gran sector productor de béns de consum, la confecció, les dones van provar diverses estratègies de naturalesa molt diferent, no sempre amb èxit. En canvi, als sectors dedicats als béns intermedis, com el del metall o la fusta, l'administració femenina va tendir a allunyar-se de la producció directa, bé que no sempre de l'ofici, i de vegades a diversificar-se cap a inversions no productives.