L´hemostàsia primària en la trombosi venosa. Biomolècules implicades en la formació del coàgul plaquetari: paper de VAMP8, SERT, SEROTONINA, ADAMTS13 i Factor von Willebrand
[cat] La patologia associada a l’hemostàsia primària ha estat clàssicament relacionada amb diàtesi hemorràgica (malaltia de von Willebrand, Síndrome de Bernard- Soulier, malaltia de Glanzmann, trombopènia, etc) on s’ha valorat el paper de les plaquetes i del factor von Willebrand en una defectuosa a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/179181 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/179181 http://hdl.handle.net/10803/672189 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Trombosi Plaquetes sanguínies Endoteli Thrombosis Blood platelets Endothelium |
| Sumario: | [cat] La patologia associada a l’hemostàsia primària ha estat clàssicament relacionada amb diàtesi hemorràgica (malaltia de von Willebrand, Síndrome de Bernard- Soulier, malaltia de Glanzmann, trombopènia, etc) on s’ha valorat el paper de les plaquetes i del factor von Willebrand en una defectuosa agregació i/o adhesió plaquetària. També ha estat àmpliament estudiat el paper de les plaquetes en la trombosi arterial. Ja que el paper de les plaquetes és fonamental en l’inici i la formació del coàgul és possible que tinguin un paper important en la patogènia de la trombosi venosa. Treballs experimentals en ratolins demostren que les plaquetes i el FvW juguen un paper molt important en l’inici i el desenvolupament de la trombosi venosa [7]. En aquesta tesi es vol investigar sobre el paper d’aquests paràmetres en patologia trombòtica venosa humana. Recentment s’ha introduït el concepte d’hiperagregabilitat plaquetària on trobem individus amb plaquetes que agreguen a dosis molt petites d’inductor (ADP o/i Epinefrina). La agregabilitat a dosis baixes d’epinefrina (EPI) i/o d’ADP en la població normal dona lloc a dues poblacions diferenciades: individus amb hiperreactivitat plaquetària (agregació >60%) i individus amb hiporreactivitat plaquetària (agregació <40%) [18,19]. La reactivitat plaquetària (hipo i hiperreactivitat plaquetària) es pot mesurar a) mitjançant l’agregació plaquetària activada per agonistes en plasma ric en plaquetes (PRP) com s’ha indicat anteriorment o b) mitjançant test que usen sang total. Aquests test en sang total poden ser o bé agregacions en sang total (usem l’analitzador Multiplate®) o bé mitjançant test basats en l’adhesió plaquetària (usem l’analitzador PFA-100®). El PFA-100® és un analitzador que mesura el funcionalisme plaquetari. Es mesura en segons (temps d’oclusió) i aquest temps d’oclusió és inversament proporcional a la capacitat funcional de les plaquetes. El nostre grup ha descrit que temps d’oclusió curts de l’analitzador PFA-100® s’associen a risc trombòtic venós [20] suggerint que els temps d’oclusió mesurats en el PFA-100® podrien ser un marcador d’adhesió plaquetària. La hiperreactivitat plaquetària s’ha trobat associada a trombosis arterial i venosa i està relacionada amb els nivells de Serotonina, del seu transportador (SERT) i de VAMP 8 [19,21]. Aquesta hiperreactivitat sembla ser un fenomen global, on individus amb un increment d’agregació plaquetar en resposta a l’ EPI tenen probablement també una resposta elevada a altres agonistes plaquetaris. S’ha descrit que una coestimulació de serotonina i una concentració submàxima d’ EPI augmenta l’agregació en una proporció més alta que quan l’indueixes només amb EPI mantenint-se en la població la resposta bimodal [19]. El nombre d’hiperreactius quan s’utilitzen els dos inductors augmenta de manera significativa. Quan uses serotonina com a agonista sol, els individus tenen una resposta modesta, recolzant el fenomen que les plaquetes son reactives a la serotonina nomes si són activades per altres agonistes com exemple EPI. El mateix succeeix quan afegeixes serotonina a l’ADP, s’augmenta també l’hiperrectivitat plaquetària i s’ha observat que es produeix un efecte general pro coagulant [4]. Altres estudis defineixen també la hiperreactivitat plaquetària com un fenomen global [22]. Descriuen que individus sans amb hiperreactivitat plaquetària a l’ EPI tenen una funció plaquetària augmentada tant a nivell d’adhesió (s’incrementa l’aglutinació en resposta a baixes dosis de ristocetina) com d’activació (s’incrementa l’expressió de la P-selectina després de l’alliberament granular) i d’agregació (s’incrementa l’agregació en resposta a múltiples estímuls diferents). En individus hiperreactius s’ha observat nivells més elevats de SERT i un augment en l’afinitat d’unió de serotonina-SERT [19]. També en individus amb hiperreactivitat plaquetària els nivells de VAMP 8 estan augmentats [21]. Els polimorfismes rs1010 de VAMP8 i el 5-HTTLPR de SLC6A4 del transportador de la serotonina estan relacionats amb els nivells d’aquestes proteïnes, amb la hiperreactivitat plaquetària i amb el risc d’infart de miocardi [23-25]. A més a més diversos estudis han demostrat que la disminució d’ADAMTS13 i l’augment del factor von Willebrand són factors de risc de trombosi arterial [26- 30], però hi ha poca evidència d’aquesta relació i la trombosi venosa mostrant altrament resultats controvertits [31]. Es valora també la relació entre el grup sanguini ABO i els nivells d’aquestes proteïnes. Per altra banda, ja que el nostre grup ha descrit que temps d’oclusió curts de l’analitzador PFA-100® s’associen a risc trombòtic venós [20] es valora també la relació entre el grup sanguini ABO i aquest fenotip. Per tots aquests motius esmentats anteriorment creiem que es plausible plantejar la hipòtesi de la implicació de l’hemostàsia primària en l'etiopatogènia de la trombosi venosa. |
|---|