Estudio de la cicatrización de la interfase hueso-tendón en modelo animal utilizando una matriz sintética y PRP
INTRODUCCIÓ: Des de fa anys s'han utilitzat matrius biològiques per reforçar la reparació d'una ruptura gran del manegot rotador o per cobrir defectes quan ha estat impossible la mobilització dels tendons per suturar-los a l'os. No obstant això, la seva ràpida reabsorció i les reaccio...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305912 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305912 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biomaterials Biomateriales Espatlla Shoulder Hombro Enginyeria tissular Tissue engineering Ingeniería tisular Ciències de la Salut |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: Des de fa anys s'han utilitzat matrius biològiques per reforçar la reparació d'una ruptura gran del manegot rotador o per cobrir defectes quan ha estat impossible la mobilització dels tendons per suturar-los a l'os. No obstant això, la seva ràpida reabsorció i les reaccions immunes i inflamatòries que generaven inicialment van suposar un inconvenient per a la pràctica clínica. OBJECTIU: L'objectiu d'aquest estudi és analitzar si una matriu sintètica reabsorbible utilitzada de forma aïllada o associada a PRP, en una lesió autoinduïda en la interfase os-tendó del tendó del gastrocnemi medial, modifica el procés de reparació a nivell macroscòpic, microscòpic, ecogràfic i biomecànic en un model experimental amb conills. HIPÒTESI: L'ús d'una matriu sintètica degradable de PLC i de PLA, aïllada o associada a PRP, com a suport, interfereix millorant el procés de cicatrització a la interfase os-tendó i zones adjacents d'una lesió autoinduïda a nivell del tendó del gastrocnemi medial en conills, en l'anàlisi macroscòpic, microscòpic, ecogràfic i biomecànic. MATERIAL I MÈTODES: Es dissenya un estudi experimental intervenint quirúrgicament 24 conills. Es defineixen 2 grups experimentals de 12 unitats cadascun i un grup control amb 24 unitats. Una pota posterior de l'animal és assignada al grup experimental i l'altra al grup control. A la primera sèrie de 12 unitats, a la pota experimental, el tendó del múscul gastrocnemi intern és seccionat i reparat sobre l'os amb sutura en doble fila, reforçant la reparació amb una matriu de PLC i PLA (Grup BioP). A la segona sèrie de 12 unitats es realitza el mateix procediment i, a més, s'aplica PRP autòleg com a aport de factors de creixement (Grup BioP+PRP). A les dues sèries, a la pota control, el tendó del múscul gastrocnemi intern és seccionat i reparat sobre l'os amb sutura en doble fila, sense utilitzar matriu ni aport de PRP. Els grups queden definits: Grup BioP: n de 12 Grup BioP + PRP: n de 12 Grup control: n de 24 Es practica l'eutanàsia a les 8 setmanes i es realitza una valoració macroscòpica, microscòpica, ecogràfica i biomecànica. RESULTATS: Macroscòpicament, no s'objectiven diferències a la interfase os-tendó ni alteracions sistèmiques adverses que contraindiquin la implantació de la matriu. A nivell microscòpic, s'ha observat l'aparició d'una reacció granulomatosa limitada a cos estrany en els 2 grups amb matriu, sense diferències significatives entre ells. El procés de cicatrització en tots els grups no s'ha vist alterat, mostrant una bona biocompatibilitat de la matriu. Ecogràficament, s'objectiva un diàmetre sagital major en el grup sense aport de PRP. Biomecànicament, no hi ha diferències significatives a la zona de ruptura en aplicar una càrrega màxima en tots els grups, produint-se a nivell tendinós, però sí que ha necessitat una major força màxima aplicada prèvia a la ruptura en el grup amb només matriu, en comparar-lo amb la resta de grups. CONCLUSIONS: En aquest estudi, a les 8 setmanes, l'ús d'una matriu sintètica degradable de PLC i de PLA aïllada com a suport en la interfase os-tendó: 1- no ha modificat de manera significativa el procés de reparació normal del tendó lesionat a l'os a nivell macroscòpic i microscòpic. 2- ha mostrat beneficis a nivell ecogràfic, mostrant un diàmetre tendinós incrementat. 3- ha mostrat beneficis a nivell biomecànic, mostrant una major resistència a les forces de tracció. 4- L'aport de PRP com a coadjuvant biològic no ha mostrat beneficis en el nostre model experimental. |
|---|