Tractament de la Capsulitis Adhesiva d'Espatlla mitjançant Hidrodilatació. Estudi Randomitzat amb/sense Corticoides Intra-articulars
Introducció: La capsulitis adhesiva d’espatlla produeix dolor i pèrdua de mobilitat. El tractament amb la hidrodilatació que consisteix en introduir un volum de líquid a nivell de l’articulació glenohumeral per produir una distensió d’aquesta. Objectiu: Determinar les diferències entre pacients que...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691851 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691851 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hidrodilatacio Espatlla Capsulitis adhesiva Espatlla Corticoides Hidrodilatación Hombro Capsulitis adhesiva hombro Hydrodilatation Shoulder Frozen Shoulder Corticoesteroids Ciències de la Salut 61 611 617 |
| Sumario: | Introducció: La capsulitis adhesiva d’espatlla produeix dolor i pèrdua de mobilitat. El tractament amb la hidrodilatació que consisteix en introduir un volum de líquid a nivell de l’articulació glenohumeral per produir una distensió d’aquesta. Objectiu: Determinar les diferències entre pacients que es realitza una hidrodilatació d’espatlla, amb o sense corticoides, respecte la mobilitat, el dolor, la funció i la discapacitat Analitzar la reproductivitat de la hidrodilatació i determinar els efectes secundaris Mètodes: Estudi basat en un anàlisi clínic, prospectiu, cec i aleatoritzat per comparar els resultats entre la hidrodilatació d’espatlla amb corticoides o sense corticoides intra-articulars. Es mesuren els resultats al mes, 3, 6 i 12 mesos. Resultats: No s’aprecien diferències demogràfiques entre ambdós grups. Comparant els dos grups, els resultats són estadísticament significatius, obtenint millors resultats el grup amb corticoides, excepte la mobilitat que no hi diferències. Mirant aquests, tant globalment com per separat, s’objectiva que hi ha un increment de la mobilitat en tots els rangs, i són estadísticament significatius comparant els valors previs a la hidrodilatació amb els resultats finals. Conclusions: La hidrodilatació amb corticoesteroides proporciona millors resultats, sobretot pel que fa al dolor, la funció i la discapacitat. L’addició de corticoides a la hidrodilatació no afecta a la mobilitat final de l’articulació glenohumeral. No hem trobat diferències significatives en els resultats entre els pacients diabètics i no diabètics. Els pacients diabètics tractats amb corticoides van tenir uns millors resultats. La hidrodilatació sota control ecogràfic, és un procediment segur. És reproduïble amb una tècnica estàndard i l’efecte secundari més freqüent és un lleuger dolor autolimitat Globalment es comprova que hi ha una milloria molt important de la mobilitat a partir del moment del procediment i es preserva fins al final de l’estudi, amb o sense corticoides. |
|---|