Protegiendo el futuro
La següent dissertació doctoral consta de tres assajos que exploren l'organització de la cura infantil i la seva relació amb la intenció de tenir fills en dos països del sud d'Europa: Espanya i Itàlia. La publicació de l'última edició de l'Enquesta Espanyola de Fecunditat, l'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:308927 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/308927 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cura infantil Childcare Cuidado infantil Fecunditat Fertility Fecundidad Conciliació laboral-familiar Work-life-balance Conciliación laboral-familiar Ciències Socials |
| Sumario: | La següent dissertació doctoral consta de tres assajos que exploren l'organització de la cura infantil i la seva relació amb la intenció de tenir fills en dos països del sud d'Europa: Espanya i Itàlia. La publicació de l'última edició de l'Enquesta Espanyola de Fecunditat, l'any 2018, va ser fonamental per dur a terme aquest treball, ja que va introduir nova informació sobre diversos aspectes que influeixen en la fecunditat, incloent-hi les pautes de cura infantil. Així mateix/Igualment, la disponibilitat de l'edició del 2016 de l'Enquesta Italiana sobre Família, Subjectes Socials i Cicle de Vida també va orientar la direcció d'aquesta investigació. La inclusió de dades comparables ha possibilitat l'estudi de dos contextos diferents, analitzant tant Espanya com Itàlia. El meu interès per la cura infantil neix de la meva pròpia experiencia personal, ja que vaig créixer en un entorn familiar on la casa de la meva àvia materna era sempre el nostre espai de cura i protecció. Aquesta investigació se centra en tres preguntes fonamentals relacionades amb l'organització de la cura infantil: quines són les estratègies utilitzades a Espanya? Com es relacionen aquestes estratègies amb la intenció de tenir fills? I, finalment, com influeix l'accés a polítiques familiars en l'entorn laboral en les intencions de fecunditat a Itàlia? En conjunt, aquesta recerca aporta dades originals sobre les estratègies de cura infantil i l'impacte de les polítiques familiars en les intencions de fecunditat en tots dos països del sud d'Europa. El primer assaig, titulat "Estratègies de cura infantil de 0 a 3 anys a Espanya", té com a objectiu explorar les estratègies de cura infantil emprades per mares amb fills petits (de 0 a 3 anys) i els seus perfils sociodemogràfics. Atès que la literatura existent sobre la cura infantil no ha abordat explícitament aquest tema considerant les diverses combinacions d'alternatives de cura, hem adoptat un enfocament innovador no explorat fins ara. La idea inicial d'aquest treball es va desenvolupar conjuntament amb els meus supervisors, el Dr. Albert Esteve i la Dra. Alba Lanau, la orientació, paciència i suport dels quals van ser crucials per construir una perspectiva innovadora sobre la cura infantil. No obstant això, la finalització d'aquest treball no hauria estat possible sense la col·laboració de la meva coautora Rocío Treviño, l' assessorament i contribució de la qual van ser essencials per millorar i adaptar l'estudi, elevant-ne la qualitat fins a la seva publicació. Aquest estudi es va publicar a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas l'any 2024. El segon capítol, titulat "La cura infantil i els seus efectes en la intenció de tenir fills", se centra a analitzar la relació entre les estratègies de cura infantil i la intenció de tenir fills en mares amb fills de 0 a 3 anys. Després d'identificar les estratègies de cura utilitzades per aquestes dones en el primer assaig, proposem examinar l'impacte d'aquestes estratègies en un dels escenaris demogràfics més preocupants per a Espanya: la baixa fecunditat. Durant la revisió bibliogràfica, vaig constatar que les investigacions existents han explorat principalment la relació entre certes alternatives de cura (per exemple, les guarderies formals) i els resultats de fecunditat. No obstant això/Tanmateix, no s'ha aprofundit en l'ús combinat de diversos tipus de cura, és a dir, les diferents estratègies adoptades per les llars. A més, són escassos els estudis centrats exclusivament en el cas d'Espanya. Aquest assaig contribueix a omplir aquest buit, investigant com les estratègies de cura infantil poden influir en les intencions de tenir més fills. Aquest treball s'ha desenvolupat en estreta col·laboració amb els meus supervisors, el Dr. Albert Esteve i la Dra. Alba Lanau. Aquest capítol ha estat acceptat per la revista Papers de Sociologia, i esperem que l'article estigui publicat abans de la defensa de la tesi. El tercer assaig de la tesi, titulat "Family-friendly workplaces and fertility intentions", es va iniciar arran de la meva estada a la Universitat de Trento, on vaig tenir l'oportunitat de col·laborar amb la Professora Agnese Vitali. Aquest estudi té com a objectiu explorar si l'accés a polítiques de conciliació per a les famílies en el lloc de treball està relacionat amb la intenció de tenir fills a Itàlia, utilitzant dades de l'Enquesta Italiana sobre Família i Subjectes Socials de l'any 2019 (FSS). La FSS permet analitzar el vincle entre l'organització de la cura i les intencions de fecunditat, examinant altres recursos als quals les famílies poden accedir per gestionar les seves responsabilitats i necessitats de cura. A diferència d'estudis anteriors centrats en altres polítiques familiars, la nostra anàlisi es focalitza específicament en les polítiques dins dels entorns laborals. Encara que alguns estudis han abordat aquest tema fora d'Europa, no s'ha dut a terme una anàlisi equivalent a Itàlia o Espanya fins ara. La selecció d'Itàlia com a cas d'estudi es justifica per les similituds demogràfiques amb Espanya: ambdós països s'enfronten a taxes de fecunditat molt baixesi comparteixen sistemes de benestar i instruments de suport a les famílies comparables. Actualment, aquest treball es troba en procés de revisió per a una revista internacional, i esperem amb optimisme que sigui acceptat en un futur proper. Aquesta tesi va començar el novembre de 2020 i continua fins avui dins del programa de doctorat en Demografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament de Geografia i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA). Per a la seva realització, he comptat amb el suport de la beca predoctoral FI, finançada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Referència 2023 FI-2 00421), vinculada al projecte finançat pel Pla Nacional I+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació PID2021-124267OB-100. |
|---|