Objecció de consciència durant el franquisme i la Transició. Dissidència política i xarxa de suport
La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictad...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243087 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/243087 https://dx.doi.org/urn:doi:10.7238/fit.v0i4.3095 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Objecció de consciència No-violència Pacifisme Moviments socials Conscientious objection Nonviolence Pacifism Social movements |
| Resumo: | La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictadura. L'objecció de consciència fins al final de la dècada dels setanta va ser minoritària i poc coneguda. No obstant això, els objectors van aconseguir una important incidència política i social, a causa, sobretot, de l'estratègia d'assumir la repressió com a forma de deslegitimació i denúncia. I també gràcies a la creació d'una xarxa de suport nacional i internacional que va potenciar enormement l'acció dels objectors. |
|---|