L'objecció de consciència durant el franquisme i la Transició. Dissidència política i xarxa de suport
La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictad...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/467068 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.7238/fit.v0i4.3095 https://hdl.handle.net/10459.1/467068 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Objecció de consciència No-violència Pacifisme Moviments socials |
| Sumario: | La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictadura. L'objecció de consciència fins al final de la dècada dels setanta va ser minoritària i poc coneguda. No obstant això, els objectors van aconseguir una important incidència política i social, a causa, sobretot, de l'estratègia d'assumir la repressió com a forma de deslegitimació i denúncia. I també gràcies a la creació d'una xarxa de suport nacional i internacional que va potenciar enormement l'acció dels objectors. |
|---|