Citizen science commoning. An analysis of community governance and resource management in citizen science
La ciència ciutadana s’entén sovint com una eina per millorar la ciència mitjançant la participació pública en la recollida i anàlisi de dades, així com un recurs per abordar reptes socioambientals. No obstant això, aquesta visió és limitada si no es consideren els mecanismes de governança i gestió...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/153058 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/153058 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | ciència ciutadana procomú governança participació ciencia ciudadana procomún gobernanza participación citizen science commons governance participation |
| Sumario: | La ciència ciutadana s’entén sovint com una eina per millorar la ciència mitjançant la participació pública en la recollida i anàlisi de dades, així com un recurs per abordar reptes socioambientals. No obstant això, aquesta visió és limitada si no es consideren els mecanismes de governança i gestió de la participació. La tesi proposa un nou enfocament basat en el model del procomú, que implica una presa de decisions col·lectiva i la gestió compartida del coneixement. Mitjançant un estudi de cas d’un projecte de recerca en salut mental i una anàlisi cienciomètrica de les llicències, pràctiques de col·laboració i autoria de les publicacions científiques, s'examina com es negocien interessos i es gestionen recursos en projectes de ciència ciutadana. Els resultats indiquen que la ciència ciutadana requereix la negociació d’interessos entre actors diversos, i mobilitza estratègies per garantir la seva continuïtat amb efectes transformadors. També es detecta un compromís més gran amb l’accés obert i el reconeixement dels participants. Finalment, la ciència ciutadana es conceptualitza com una pràctica de commoning, que desafia el sistema científic tradicional promovent formes més col·laboratives i obertes de producció del coneixement. |
|---|