Estado redox periférico y biomarcadores pronóstico en la esclerosis múltiple
L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica, neurodegenerativa i desmielinitzant del sistema nerviós central (SNC) de suposada patogènia autoimmune i etiologia encara per explicar. En aquest context, l'estrès oxidatiu (EO) ha pres rellevància per la seva implicació en la fisiopatolog...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669973 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669973 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Esclerosi multiple Mitocondris Biomarcadors pronóstic Esclerosis múltiple Mitocondria Biomarcadores pronóstico Multiple sclerosis Mitochondria Prognostic biomarkers Fisiologia 616.8 |
| Sumario: | L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica, neurodegenerativa i desmielinitzant del sistema nerviós central (SNC) de suposada patogènia autoimmune i etiologia encara per explicar. En aquest context, l'estrès oxidatiu (EO) ha pres rellevància per la seva implicació en la fisiopatologia de la malaltia en el SNC i és causant i/o es relaciona amb les alteracions metabòliques que es donen a les neurones dels pacients amb EM. No obstant això, es desconeixen les alteracions perifèriques de l'estat redox i si els canvis metabòlics ocorren des de l'inici de la malaltia. La nostra hipòtesi és que l’EO juga un paper rellevant en les alteracions perifèriques de la patologia i que les alteracions metabòliques que ocorren en la malaltia des del començament poden establir el pronòstic del curs dels pacients. Així doncs, es van establir dos objectius: i) determinar si existeixen alteracions de l'estat redox perifèric de pacients amb EM i ii) establir si els canvis en el perfil metabòlic en el moment del diagnòstic contribueixen a predir el curs de la malaltia. Es van realitzar dos estudis, el primer amb 159 pacients i 75 controls on es van establir les alteracions mitocondrials de les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (PBMCs) mitjançant respirometria d'alta resolució, citometria de flux i western blot i el segon amb 65 subjectes No-EM (amb malalties diferents a la EM), 19 pacients agressius (discapacitat major de 6 o canvi a un tractament de segona línia en menys de 5 anys) i 41 pacients lleus (discapacitat menor de 3 i sense canvi a tractament de segona línia després de més de 5 anys) on es van analitzar diferents factors pronòstic en sèrum i líquid cefalorraquidi mitjançant cromatografia. En el primer estudi les PBMCs dels pacients amb EM van mostrar un major consum d'oxigen en les diferents situacions analitzades juntament amb un menor nombre de mitocondris i complexos de la cadena respiratòria a més d'una major producció de superòxid. En el segon estudi, els resultats indicaven que el metaboloma, lipidoma i perfil d'àcids grassos del moment diagnòstic podrien predir el curs de l’EM. En conclusió, les alteracions mitocondrials i de l'estat redox presents a nivell perifèric podrien tenir una important implicació en la etiopatologia de la malaltia i els canvis metabòlics que succeeixen des del començament de la patologia podrien ser útils com a biomarcadors pronòstic del curs clínic dels pacients amb EM. |
|---|