Profile of systemic manifestations and muscle abnormalities in bronchiectasis: differences between female and male patients
Introducció: Les malalties respiratòries cròniques, com la MPOC i el càncer de pulmó, poden contribuir a diversos efectes sistèmics, sent la inflamació, les alteracions nutricionals i la disfunció del múscul esquelètic les manifestacions sistèmiques més comunes. Hipòtesi: La nostra hipòtesi és que e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687855 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687855 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bronquiectàsies Bronquiectasias Bronchiectasis Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Introducció: Les malalties respiratòries cròniques, com la MPOC i el càncer de pulmó, poden contribuir a diversos efectes sistèmics, sent la inflamació, les alteracions nutricionals i la disfunció del múscul esquelètic les manifestacions sistèmiques més comunes. Hipòtesi: La nostra hipòtesi és que els pacients amb bronquièctasi no FQ també poden presentar inflamació sistèmica, alteracions nutricionals i disminució de la funció muscular, i que les alteracions de la funció muscular poden ser més greus en dones que en homes. A més, plantegem la hipòtesi que nivells baixos d'eosinòfils a la sang pot identificar un fenotip més greu de pacients amb bronquièctasi. Objectius: Estudis en pacients derivats de RIBRON: Identificar diferents agrupacions de pacients inclosos en aquest registre per discriminar fenotips diferencials usant paràmetres sistèmics i analitzar les diferències de gènere en pacients amb bronquièctasi. Estudis en pacients derivats de l'Hospital del Mar: Explorar l'estat nutricional i la funció muscular en pacients amb bronquièctasi, i les diferències entre gènere. Mètodes: Estudis en pacients derivats de RIBRON: Es van fer tres estudis diferents en el context del registre RIBRON. A cada estudi (n = 1092, 906, 2121 dels estudis #1 a #3, respectivament) es van analitzar els objectius esmentats anteriorment en termes de característiques clíniques, inflamació sistèmica i estat nutricional. Als estudis #1 i #2 es van realitzar anàlisis de conglomerats basats en marcadors inflamatoris sistèmics (eosinòfils, neutròfils, limfòcits, hemoglobina i PCR). Estudi en pacients reclutats de l'Hospital del Mar: 150 pacients amb bronquièctasi i 37 sans van ser reclutats a la Unitat Multidisciplinar de Bronquièctasi de l'Hospital del Mar. En tots els participants es va analitzar la composició corporal, la funció pulmonar, els paràmetres sanguinis i la funció dels músculs respiratoris i perifèrics. Resultats: Estudis en pacients derivats de RIBRON: 1092 pacients van ser dividits en 3 grups basant-nos en els marcadors següents: neutròfils, limfòcits, eosinòfils, PCR i hemoglobina. Els pacients del grup #3 van tenir un nombre més gran d'exacerbacions i hospitalitzacions, més prevalença de colonització crònica per PA i MPOC, pitjor funció pulmonar i nivells més alts d'inflamació sistèmica que els grups #1 i #2. 906 pacients es van classificar en dos grups en funció dels recomptes d'eosinòfils en sang (valor de tall: 100 cèl·lules/µl) en què els pacients per sobre del llindar van presentar resultats clínics i estat nutricional significativament millors, i nivells més baixos d'inflamació sistèmica. Les dones van presentar una malaltia menys greu segons la seva avaluació mitjançant la puntuació obtinguda a FACED, EFACED i BSI, un menor grau d'obstrucció de les vies respiratòries i nivells menors de biomarcadors inflamatoris. L'estudi va evidenciar fortes relacions entre el gènere femení i les variables: nombre total de leucòcits i neutròfils, hemoglobina, hematòcrit, creatinina i IMC. Estudi en pacients reclutats de l'Hospital del Mar: Les pacients van presentar una disminució de l'IMC, FFMI, contingut gras i força dels músculs perifèrics i respiratoris en comparació amb els controls. A més, les dones van presentar una major disminució del FFMI i de la força muscular a les extremitats inferiors que els homes. Conclusions: Els pacients del grup #3 presentaven una malaltia més greu, amb pitjor funció pulmonar i nivells més alts d'inflamació sistèmica. Els pacients amb bronquièctasi no FQ amb nivells alts d'eosinòfils a la sang presentaven un fenotip menys greu i amb millors resultats clínics. Els paràmetres nutricionals i biomarcadors inflamatoris estudiats poden ser indicadors fiables de les diferències relacionades amb el gènere. D'altra banda, els pacients amb bronquièctasi no FQ presenten una disminució de la composició corporal i de la funció muscular respiratòria i perifèrica, presentant una major afectació muscular de les extremitats i del FFMI en les dones. |
|---|