La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l'estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d'un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:307518 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/307518 https://dx.doi.org/urn:doi:10.7203/caplletra.71.21039 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història de la llengua catalana Canvi lingüístic Variació lingüística Planificació lingüística Normativització Estandardització Català nord-occidental History of the Catalan language Language change Linguistic variation Language planning Language codification Standardization Northwestern Catalan |
| Sumario: | En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l'estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d'un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l'anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l'investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l'objecte d'estudi i de l'accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l'evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s'hi en excés. L'anàlisi de les transformacions que s'observen en el català nord-occidental des de la represa del procés d'estandardització a Catalunya evidencia com podem incrementar el grau de comprensió dels canvis lingüístics si estem atents a les interaccions que es produeixen entre els usos establerts socialment, les formes sotmeses als constrenyiments del sistema i les percepcions que acaben formant la consciència lingüística dels parlants entesos com a individus i com a cos social. |
|---|