És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Bl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Pompeu Fabra |
| Repositorio: | Repositorio Digital de la UPF |
| OAI Identifier: | oai:repositori.upf.edu:10230/43915 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/43915 http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Codificació lingüística Estandardització lingüística Institut d’Estudis Catalans Planificació lingüística de corpus Variació funcional Variació geogràfica Variació social Functional language variation Geographic language variation Language codification Language corpus planification Language standardisation Social language variation |
| Sumario: | Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital cultural, edat, gènere, activitat habitual, «habitus/ideologia/actituds», «classe social», ètnia i religió. En aquest context d’incertesa conceptual, no és estrany que la variació social sigui una dimensió sociolingüística tractada inadequadament en la normativa catalana: Badia (1994) confon els termes diastràtic i diafàsic i llegint els textos normatius de l’IEC s’hi veu un tractament incoherent, contradictori, imprecís i incomplet de la variació social. La concepció acceptada de gramàtica normativa, que es basa en els judicis socials, queda contradita pel «tractament de la variació» de la GIEC (2016: XXII), que els exclou. Davant d’aquesta contradicció, presentem una anàlisi de com l’IEC exposa la variació social, la funcional i les relacions entre totes dues. Finalment, encetem el debat de quin seria el tractament pertinent de la variació social per la SF. |
|---|