Seguimiento clínico y por tomografía axial computarizada cardíaca en pacientes con fibrilación auricular tratados mediante cierre percutáneo de orejuela izquierda
La tècnica de tancament percutani d’orelleta esquerra CPOI ha emergit com una alternativa a l’anticoagulació oral crònica ACO en la prevenció d’esdeveniments tromboembòlics de pacients amb fibril·lació auricular no valvular FANV. Aquesta tècnica es realitza principalment en una població amb contrain...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675203 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675203 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fibril·lació auricular Fibrilación auricular Atrial fibrillation Tancament d'orelleta Cierre de orejuela Appendage closure Tomografia cardiaca Tomografía cardíaca Cardiac tomography Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | La tècnica de tancament percutani d’orelleta esquerra CPOI ha emergit com una alternativa a l’anticoagulació oral crònica ACO en la prevenció d’esdeveniments tromboembòlics de pacients amb fibril·lació auricular no valvular FANV. Aquesta tècnica es realitza principalment en una població amb contraindicació per a l’ACO o amb un risc hemorràgic elevat. Com mostra l’evidència acumulada en els darrers anys, els pacients en què es realitza aquesta tècnica són d’edat avançada, fràgils i amb una elevada morbimortalitat, per la qual cosa persisteixen dubtes respecte al benefici clínic a llarg termini que pot aportar el CPOI a aquesta població. D’altra banda, en el seguiment després del CPOI per fer vigilància del dispositiu implantat, de cara a valorar la presència de permeabilitat i de trombosi relacionada amb el dispositiu TRD, s’utilitzen diferents tècniques d’imatge, descrivint-se taxes molt variables d’aquests fenòmens segons la sèrie reportada, això es deu no només a la manca d’unificació a les diferents definicions sinó a més a la utilització de mètodes d’imatge diferents. A través d’un compendi de publicacions la tesi doctoral mostra la utilitat d’establir una eina capaç de predir mortalitat a la població sotmesa a CPOI, valorant alhora els beneficis clínics assolits i mostra la utilitat de la utilització de la tomografia axial computada cardíaca com eina de seguiment i vigilància del dispositiu després del CPOI, permetent unificar definicions mitjançant les troballes observades a través d’una tècnica altament reproduïble, aportant a més un significat clínic a aquestes troballes. Al primer dels estudis publicats, mitjançant un registre prospectiu, demostrem que la utilització de l’score de CHA2DS2-VASc és una eina útil en la predicció de mortalitat global en pacients amb FA en què s’ha realitzat CPOI. En aquells amb un score de CHA2DS2-VASc >4, tot i presentar una elevada mortalitat en el seguiment clínic, se segueixen beneficiant de la tècnica de CPOI en termes de reducció d’esdeveniments isquèmics cerebrals, i hospitalitzacions per esdeveniments hemorràgics. Al segon estudi s’avalua la freqüència i diferents mecanismes involucrats en la persistència de permeabilitat del dispositiu de tipus Amplatzer després del CPOI, a través d’una classificació basada en les troballes del TAC cardíac. A més, avaluem la freqüència d’aparició de trombosi relacionada amb el dispositiu diferenciant aquesta troballa de la presència d’un senyal hipointens a la superfície del dispositiu suggestiu d’un procés d’endotelització fisiològica. Tant la permeabilitat residual com la presència d’un senyal hipointens a la superfície auricular del dispositiu no es van associar amb un risc més gran d’accident cerebrovascular. |
|---|