Avenços en el tancament percutani de l.orelleta esquerra: optimització del risc embòlic i hemorràgic en pacients amb fibril·lació auricular i contraindicació per a anticoagulació

La fibril·lació auricular (FA) és l'arrítmia sostinguda més freqüent al món, amb una incidència en augment al llarg dels anys. La FA constitueix una de les causes més importants d'accident cerebrovascular, amb un risc de fins a 5 vegades superior si no es tracta. El tractament d'elecc...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Llagostera Martín, Marc
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/691689
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/691689
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Orelleta esquerra
Atrial appendage
Orejuela izquierda
Fibril·lacio auricular
Atrial fibrillation
Fibrilación auricular
Anticoagulació
Anticoagulation
Anticoagulación
Ciències de la Salut
616.1
Descripción
Sumario:La fibril·lació auricular (FA) és l'arrítmia sostinguda més freqüent al món, amb una incidència en augment al llarg dels anys. La FA constitueix una de les causes més importants d'accident cerebrovascular, amb un risc de fins a 5 vegades superior si no es tracta. El tractament d'elecció per a la prevenció d'esdeveniments embòlics en pacients amb FA és l'anticoagulació. Tot i això, aquest tractament no està exempt de riscos, sent els esdeveniments hemorràgics l'efecte advers més temut per la seva repercussió pronòstica i morbimortalitat. És per això que hi ha un grup de pacients que tot i tenir indicació de tractament anticoagulant, aquest no es pot prescriure. El tancament percutani de l'orelleta esquerra (TPOE) és un procediment que sorgeix com a alternativa per a la prevenció d'esdeveniments embòlics en pacients amb FA, que presenten contraindicació per a l'anticoagulació. Si bé és cert que en els últims anys s'han succeït múltiples avenços en aquest tècnica, existeixen encara múltiples qüestions sense resoldre, com quin tipus de dispositiu ofereix millors resultats o quina és la teràpia antitrombòtica òptima després del procediment. Els objectius d'aquesta tesi són analitzar el rendiment d'un nou dispositiu de tipus pacifier (paraigües i disc) per al TPOE, avaluant les característiques del seu implant, eficàcia per a prevenció d'esdeveniments tromboembòlics i seguretat. D'altra banda, també es pretén avaluar l'efectivitat i seguretat de l'aplicació d'un esquema d'antiagregació simple després del TPOE, amb l'objectiu de mantenir una adequada protecció contra la trombosi del dispositiu i l'esdeveniment isquèmic cerebral a la vegada que es redueix la incidència d'esdeveniments hemorràgics. El primer estudi d'aquesta tesi analitza de forma prospectiva una cohort de 55 pacients amb FA amb alt risc isquèmic i hemorràgic, que es sotmeten a TPOE amb dispositiu LAmbre®. Dels 54 pacients als que finalment s'implanta el dispositiu, s'observa un èxit de dispositiu del 100%. Es van produir un 5,4% de complicacions greus peri-procediment. Al seguiment amb ecocardiograma transesofàgic (ETE) al mes, no s'identifiquen imatges suggestives de trombe ni fuites peri-dispositiu significatives. Amb un seguiment clínic de 12 mesos, la incidència d'ictus fou del 1,8%, mortalitat 1,8% i sagnats majors de l'11%. El segon treball de la tesi avalua l'ús d'un tractament d'antiagregació simple post-procediment mitjançant una cohort prospectiva de 74 pacients amb FA i TPOE amb dispositiu LAmbre®. La incidència de trombosi de dispositiu resulta del 4% (2,5% per ETE realitzat). Amb un seguiment medià de 2,5 anys, la taxa observada d'ictus fou del 0,5%/any, el que suposa una reducció del 90,9% respecte l'esperat i la taxa de sagnat major fou del 6,4% any, que tot i que és encara molt alt, suposa una reducció respecte l'esperat del 26,4%.