Les plataformes digitals a l’educació primària de Catalunya: una qüestió d’ètica
L’ús de les plataformes educatives ha augmentat exponencialment a les escoles, especialment durant la pandèmia de la covid-19, i ha accelerat la transformació digital i l’expansió de les dades de l’alumnat. Aquesta situació planteja qüestions de seguretat i d’ètica digital. L’estudi pretén identific...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/465331 |
| Acesso em linha: | https://doi.org/10.2436/20.3007.01.193 https://hdl.handle.net/10459.1/465331 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Tecnologies digitals Digitalització Dades Reptes Plataformes digitals |
| Resumo: | L’ús de les plataformes educatives ha augmentat exponencialment a les escoles, especialment durant la pandèmia de la covid-19, i ha accelerat la transformació digital i l’expansió de les dades de l’alumnat. Aquesta situació planteja qüestions de seguretat i d’ètica digital. L’estudi pretén identificar la presència de plataformes digitals privatives i lliures en el context educatiu de Catalunya, els canvis ocasionats després de la covid-19 i els reptes que ha suposat, a través de les opinions del professorat d’educació primària. Com a eines de recollida de dades, s’ha utilitzat un qüestionari validat i l’entrevista. La mostra inclou quatre-cents noranta-un mestres participants en el qüestionari i dinou entrevistes. Els resultats del qüestionari mostren una evolució significativa de l’ús de les plataformes digitals després de la covid-19, de les quals gairebé el 90 % eren plataformes privatives. Davant l’augment de les plataformes privatives a l’educació, les opinions del professorat obren diverses qüestions ètiques que responen a l’adaptació del model empresarial a l’educació, el control sobre els agents educatius, el desconeixement i la manca de conscienciació, i el paper de les xarxes socials. Així doncs, és important considerar la sostenibilitat d’aquestes plataformes digitals i la mercantilització de les dades dels menors, dos aspectes ajustats a la imposició de la lògica comercial sobre l’ètica educativa. |
|---|