Relaciones personales del menor con sus 'allegados': incluye a la compañera de la madre biológica que ha concebido un hijo por inseminación artificial
[cat] Si dintre d'una parella de dones, una d'elles decideix tenir un fill mitjançant fecundació assistida, pot la mare no biològica demanar (i obtenir) un règim de relacions personals amb el fill nascut, un cop la parella de fet es trenca? Aquesta és la pregunta que va haver de resoldre e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/99349 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/99349 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Famílies homoparentals Reproducció humana assistida Menors Paternitat (Dret) Relacions familiars Jurisprudència Espanya LGBT parenting Human reproductive technology Minors Paternity Family relationships Jurisprudence Spain |
| Sumario: | [cat] Si dintre d'una parella de dones, una d'elles decideix tenir un fill mitjançant fecundació assistida, pot la mare no biològica demanar (i obtenir) un règim de relacions personals amb el fill nascut, un cop la parella de fet es trenca? Aquesta és la pregunta que va haver de resoldre el Tribunal Suprem espanyol, que va plantejar una sèrie de qüestions relacionades amb la qualificació jurídica d'aquestes relacions personals (essent el debat diferent a Catalunya) i, el que és més important, el contingut i extensió d'aquestes relacions personals. Encara que aquest conflicte es va plantejar en un determinat moment on no es podia parlar de doble maternitat, aquest cas permet analitzar les últimes reformes en matèria de filiació assistida, així com fer una sèrie d'observacions en torn de la maternitat social. |
|---|