Arquimedes i Descartes: el mètode com un canvi de llenguatge
Al II Congrés d'Ontologia celebrat a Sant Sebastià i a Barcelona, entre els dies 24 i 31 de març, en commemoració del quatre-cents aniversari del naixement de René Descartes,1 tot escoltant Javier Echevarría, se'm va acudir una idea: en l'àmbit matemàtic, un mètode comporta necessària...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1998 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/136477 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/136477 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Matemàtics Història de la matemàtica Mathematicians History of mathematics |
| Sumario: | Al II Congrés d'Ontologia celebrat a Sant Sebastià i a Barcelona, entre els dies 24 i 31 de març, en commemoració del quatre-cents aniversari del naixement de René Descartes,1 tot escoltant Javier Echevarría, se'm va acudir una idea: en l'àmbit matemàtic, un mètode comporta necessàriament un canvi de llenguatge? És clar que, per tal de poder concloure de forma rigorosa la validesa o falsedat d'aquesta intuïció, caldria fer una anàlisi profunda i detallada de què cal entendre per mètode, de quins són els mètodes o, en tot cas, els pretesos mètodes matemàtics. |
|---|