Estratègies d'integració. Anàlisi dels recursos educatius en la integración escolar d'alumnes amb necessitats educatives especials
[cat] El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión h...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/41488 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/41488 http://www.tdx.cat/TDX-0210110-123956 http://hdl.handle.net/10803/1366 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infants discapacitats Integració escolar Children with disabilities School integration |
| Sumario: | [cat] El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión històrico-comparada de la situació de l'integració escolar i de la recerca que sobre el tema s'està fent avui en dia, es presenta la recerca "in sensu strictu", realitzada a partir d'un disseny que ha combinat components habituals a la recerca etnogràfica amb components de la recerca-acció, fonamentat en dos pilars bàsics: l'estudi de casos i l'anàlisi i avaluació de situacions educatives, enteses com a objecte d'estudi. Es van triar nou casos d'alumnes amb necessitats educatives especials d'orígen i d'intensitat diferents, escolaritzats a centres ordinaris de la comarca del Vallès Occidental (província de Barcelona), i que es poden classificar de la següent manera: alumnes que presentaven deficiències motrius (2), deficients visuals (2), alumnes amb problemes d'audició (1), alumnes amb dèficits intel.lectuals (2) i alumnes que patien pertorbacions emocionals (2). Es va crear un equip de treball amb els mestres tutors d'aquests alumnes, que es reuní amb una periodicitat setmanal durant els cursos 1988-89 i 1989-90, coordinat pel director de la recerca. En el decurs d'aquestes sessions, es va analitzar i discutir les estratègies adoptades pels diversos centres de cara a l'integració dels alumnes especials, a la valoració comparada dels recursos empreats i a la recopilació de l'informació que serviria com a base d'aquesta tesi. Les informacions obtingudes a l'equip de treball es complementarien amb altres fonts d'informació, basant-se a una selecció i adaptació dels materials emprats al "Programa de Evaluación de la Integración" del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), complementades per l'Escala de Maduresa Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), les Proves Psicopedagògiques Graduades de R. Canals (1988) y l'Escala Bankson de Desenvolupament Lingüístic (1977). A més de les informacions anteriors, es va aplicar un "test" sociomètric a cada grup-classe. De tota manera, el nostre estudi s'ha basat sobre tot en tres procediments d'observació que hem anomenat "auto-observació", "hetero-observació" i "observació diferida". L'auto-observació era realitzada per cadascún dels components del grup del treball sobre la seva mateixa tasca, transmesa directament a les sessions de grup, o de manera indirecta a travès de l'elaboració de documents escrits. L'hetero-observació corria a càrrec del coordinador de grup, a partir d'observacions de tipus no-participatiu preses a cada aula durant un mínim de tres sessions completes de matí o tarda, que van adquirir la forma definitiva de relats analítico-descriptius que més endavant foren introduïts en un formulari de la base de dades <DB4> dissenyat expressament per a aquesta recerca. Això va permetre organitzar en categories les observacions i classificar de manera àgil els registres episòdics. En darrer terme, cal assenylar l'observació diferida, que era obtinguda a partir de diversos enregistraments videogràfics realitzats dins de cada aula mitjançant el sistema de càmera fixa, i prenent com a base unes pautes unificades que permetien obtenir enregistraments de diversos tipus d'activitat dins de l'aula i al pati de joc. Això es va complementar amb les entrevistes individuals, a la fi de la recerca, amb cadascún dels mestres que hi havien participat a la recerca. Aquestes entrevistes, de caracter semi-estructurat, foren enregistrades en suport magnetofònic i més endavant transcrites, figurant com a annex de l'informe al costat de la resta dels materials assenyalats. L'anàlisi del material obtingut i del procés d'investigació proporciona uns resultados que es poden agrupar a partir de tres idees bàsiques: En primer lloc, l'importància del contacte establert entre el professor-tutor i el professor de suport que s'ocupa de l'integració de l'alumne. L'anàlisi de les possibles congiruacions d'aquest contacte proporciona uns resultats interessats pel que fa al paper jugat per l'orientació de les informacions inicials que rep el professor de l'alumne integrat, el que sembla contradir l'anomenat "efecte expectativa" o "pygmalion" àmpliament detectat entre la població escolar que no té dèficits "evidents". Aquest estudi tambñe permet entrar en la consideració específica dels elements que semblen més determinants en relació al grau de coordinació que s'estableix entre ambdós professionals i que semblen distanciar-se dels elements més formals (temps de coordinació, procedència del professor de suport, lloc on es duu a terme el mateix, etc..), sent més determinants aspectes com el contacte previ, la valoració explicativa i compartida del cas, la sensació de corresponsabilidad i la possibilitat d'expressió franca dels dubtes i reticències sorgides entorn a les possibilitats d'atenció de l'alumne. La segona idea bàsica sobre la qual agrupem els resultats és la importància de l'actuació directa del professor en l'àmbit del desenvolupament personal i social de l'alumne i en les activitats menys estructurades. En aquest sentit l'anàlisi d'interacció dut a terme permet detectar una "feblesa" sociomètrica entre els alumnes integrats i també la seva tendència a creuar la "barrera del sexe" que l'estudi no explica del tot, però que sense cap mena de dubte indica unes dificultats de socialització més grans que les normalment observades entre aquest alumnes. Tot plegat, al costat de l'inversió observada en la relació entre estructuració de l'activitat i interacció de dits alumnes amb els seus companys i les dificultats detectades en el procés d'assumir les pròpies limitacions i d'elaborar una acte-imatge adient a la realitat, dóna ple sentit a la idea bàsica que ens ocupa. La tercera idea básica consisteix a l'importància de la coherència educativa en els processos d'integració, els quals es veuen afectats per aspectes inespecíficos del funcionament de l'escola i de l'aula, que pels específicament derivats de les necessitats de suport diferenciat que també presenten dits alumnes. L'anàlisi de l'activitat educativa dels centres i aules observades i el dels processos d'integració en concret convergeixen vers aquest sentit. El desenvolupament adeqüat dels processos d'integració escolar d'alumnes amb NEE es veu afavorit per la diversificació de l'activitat educativa, però l'estudi permet demostrar que això no implica l'opció per un estil d'ensenyament determinat, sinò que demana un nivell de coherència entre les idees educatives i la pràctica docent, tant dins de l'aula com fora. |
|---|