La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic
En aquesta tesi estudiem els neologismes des de la perspectiva de la seva funció comunicativa. Més concretament, revisem els conceptes neologia denominativa i neologia estilística, que es corresponen amb la classificació més estesa per agrupar els neologismes d’acord amb la seva funció. Tanmateix, a...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2016 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/398142 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/398142 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Neologia Funció dels neologismes Neologisme denominatiu Neologisme estilístic Funcions del llenguatge Anàlisi del discurs Text periodístic Creativitat lèxica Neology Function of neologisms Denominative neologism Stylistic neologism Functions of language Discourse analysis Journalistic text Lexical creativity 81 |
| Summary: | En aquesta tesi estudiem els neologismes des de la perspectiva de la seva funció comunicativa. Més concretament, revisem els conceptes neologia denominativa i neologia estilística, que es corresponen amb la classificació més estesa per agrupar els neologismes d’acord amb la seva funció. Tanmateix, aquesta proposta ha rebut diverses crítiques tant en relació amb els trets utilitzats per caracteritzar tots dos tipus de neologismes, com la seva conceptualització com a categories oposades i l’exclusió o subordinació d’altres funcions dels neologismes. Per aquest motiu, el nostre objectiu consisteix a estudiar els conceptes utilitzats per caracteritzar els neologismes des del punt de vista de la seva funció, que inclou aspectes lingüístics i extralingüístics, és a dir, funcionals, sociolingüístics, discursius i pragmàtics. A partir d’aquí, dissenyem una proposta metodològica per identificar els neologismes amb valors prototípicament denominatius, estilístics, de tots dos tipus o no prototípics de cap d’aquests dos valors. Els resultats de l’anàlisi mostren que, per una banda, els criteris aïllats es complementen entre si per caracteritzar un conjunt de neologismes en relació amb la seva funció i, de l’altra, permeten observar que aquestes categories no es comporten de forma oposada ni són suficients per explicar aquest fenomen. |
|---|