És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?

Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Bl...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Costa Carreras, Joan
Tipo de documento: artigo
Estado:Versão publicada
Data de publicação:2019
País:España
Recursos:Universitat Pompeu Fabra
Repositório:Repositorio Digital de la UPF
OAI Identifier:oai:repositori.upf.edu:10230/43915
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10230/43915
http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Codificació lingüística
Estandardització lingüística
Institut d’Estudis Catalans
Planificació lingüística de corpus
Variació funcional
Variació geogràfica
Variació social
Functional language variation
Geographic language variation
Language codification
Language corpus planification
Language standardisation
Social language variation
id ES_39f598cfcba14f5b4dd742edcff30e8a
oai_identifier_str oai:repositori.upf.edu:10230/43915
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?Is «Social language variation» an operational category for language corpus planning?Costa Carreras, JoanCodificació lingüísticaEstandardització lingüísticaInstitut d’Estudis CatalansPlanificació lingüística de corpusVariació funcionalVariació geogràficaVariació socialFunctional language variationGeographic language variationLanguage codificationLanguage corpus planificationLanguage standardisationSocial language variationHem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital cultural, edat, gènere, activitat habitual, «habitus/ideologia/actituds», «classe social», ètnia i religió. En aquest context d’incertesa conceptual, no és estrany que la variació social sigui una dimensió sociolingüística tractada inadequadament en la normativa catalana: Badia (1994) confon els termes diastràtic i diafàsic i llegint els textos normatius de l’IEC s’hi veu un tractament incoherent, contradictori, imprecís i incomplet de la variació social. La concepció acceptada de gramàtica normativa, que es basa en els judicis socials, queda contradita pel «tractament de la variació» de la GIEC (2016: XXII), que els exclou. Davant d’aquesta contradicció, presentem una anàlisi de com l’IEC exposa la variació social, la funcional i les relacions entre totes dues. Finalment, encetem el debat de quin seria el tractament pertinent de la variació social per la SF.We have noted the difficulties of deepening the relations between the social and functional diversity, starting when we wonder what social factors are required to describe the colloquial. We take into account, in descending order, the «associated identities» that Block (2014) analyzes: linguistic capital, cultural capital, age, gender, usual activity, «habitus / ideology / attitudes», «social class», ethnicity and religion. In this conceptual context of uncertainty, it is not surprising that the social variation dimension is inadequately treated in the Catalan prescriptive corpus: Badia (1994) confused the terms diastratic and diaphasic, and reading the Catalan Academy’s corpus (IEC) an incoherent, contradictory, inaccurate and incomplete treatment of social variation is found. The accepted conception ‘prescriptive grammar’, which is based on social judgments, it is contradicted by «treatment of variation» of GIEC (2016: XXII), which excludes them. Given this contradiction, we present an analysis of how the IEC exposes social variation, functional variation and the relationships between them. Finally, we start the debate on what would be the appropriate treatment of social variation by the IEC.Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut de Filologia Valenciana (Univ. València)202020202019info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10230/43915http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372reponame:Repositorio Digital de la UPFinstname:Universitat Pompeu FabraCatalánCaplletra. Revista Internacional de Filologia. 2019;67 (Tardor):93-113. DOI: 10.7203/Caplletra.67.15372Tots els treballs publicats en Caplletra es troben sota una llicència Creative Commons del tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:repositori.upf.edu:10230/439152026-06-12T07:21:37Z
dc.title.none.fl_str_mv És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
Is «Social language variation» an operational category for language corpus planning?
title És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
spellingShingle És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
Costa Carreras, Joan
Codificació lingüística
Estandardització lingüística
Institut d’Estudis Catalans
Planificació lingüística de corpus
Variació funcional
Variació geogràfica
Variació social
Functional language variation
Geographic language variation
Language codification
Language corpus planification
Language standardisation
Social language variation
title_short És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
title_full És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
title_fullStr És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
title_full_unstemmed És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
title_sort És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?
dc.creator.none.fl_str_mv Costa Carreras, Joan
author Costa Carreras, Joan
author_facet Costa Carreras, Joan
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Codificació lingüística
Estandardització lingüística
Institut d’Estudis Catalans
Planificació lingüística de corpus
Variació funcional
Variació geogràfica
Variació social
Functional language variation
Geographic language variation
Language codification
Language corpus planification
Language standardisation
Social language variation
topic Codificació lingüística
Estandardització lingüística
Institut d’Estudis Catalans
Planificació lingüística de corpus
Variació funcional
Variació geogràfica
Variació social
Functional language variation
Geographic language variation
Language codification
Language corpus planification
Language standardisation
Social language variation
description Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital cultural, edat, gènere, activitat habitual, «habitus/ideologia/actituds», «classe social», ètnia i religió. En aquest context d’incertesa conceptual, no és estrany que la variació social sigui una dimensió sociolingüística tractada inadequadament en la normativa catalana: Badia (1994) confon els termes diastràtic i diafàsic i llegint els textos normatius de l’IEC s’hi veu un tractament incoherent, contradictori, imprecís i incomplet de la variació social. La concepció acceptada de gramàtica normativa, que es basa en els judicis socials, queda contradita pel «tractament de la variació» de la GIEC (2016: XXII), que els exclou. Davant d’aquesta contradicció, presentem una anàlisi de com l’IEC exposa la variació social, la funcional i les relacions entre totes dues. Finalment, encetem el debat de quin seria el tractament pertinent de la variació social per la SF.
publishDate 2019
dc.date.none.fl_str_mv 2019
2020
2020
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10230/43915
http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372
url http://hdl.handle.net/10230/43915
http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2019;67 (Tardor):93-113. DOI: 10.7203/Caplletra.67.15372
dc.rights.none.fl_str_mv https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut de Filologia Valenciana (Univ. València)
publisher.none.fl_str_mv Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut de Filologia Valenciana (Univ. València)
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Repositorio Digital de la UPF
instname:Universitat Pompeu Fabra
instname_str Universitat Pompeu Fabra
reponame_str Repositorio Digital de la UPF
collection Repositorio Digital de la UPF
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869406203978711040
score 15.811543

Registros relacionados